La variabilidad neuronal y el diseño universal para el aprendizaje (DUA)

La diversitat a l’aula ve donada per la singularitat de cada individu. Cada cervell és singular i això genera diferències respecte dels ritmes d’aprenentatge, processos, necessitats d’aprenentatge, motivacions, capacitats, etc. La singularitat del cervell és un dels set principis de l’aprenentatge de la OCDE (1) i un dels temes tractats per la neurociència.Tokuhama (2), professora de la Universitat de Harvard, explica que “els cervells humans són tan únics com les cares humanes. Mentre que l’estructura bàsica de la majoria dels cervells humans és la mateixa (parts similars en regions similars), no hi ha dos cervells idèntics. El genotip únic de cada persona es combina amb experiències de vida a fi de modelar els camins neuronals”.Un altre dels principis universals acceptats sobre el cervell és la seva plasticitat. La neurociència ha demostrat que el cervell és tremendament adaptable. Així doncs, pot reorganitzar-se tant funcionalment com estructuralment, alhora que crea noves connexions mitjançant els aprenentatges.“Situar l’alumne al centre del procés ensenyament aprenentatge com a eix vehicular, partint dels seus coneixements previs, utilitzant, a més, activitats atractives per als seus interessos ajudarà al fet que els seus aprenentatges siguin potencialment significatius i que s’obtingui una implicació més gran en el procés.” (3)El coneixement de les diferències existents entre els cervells d’un grup-classe ens permet de fer servir els millors recursos en cada cas, per tal de potenciar la neuroplasticitat i millorar els seus processos d’aprenentatge.Generalment, el nostre sistema educatiu parteix de la idea de grups homogenis i considera la diversitat com a l’excepció a la norma. Tot i això, si partim de l’existència de cervells diferents i dissenyem el context, eliminant les barreres amb què l’alumnat es pot trobar, a causa de la seva diversitat, facilitarem el procés i esdevindrà accessible per a totes les persones.Diversity in the classroom is considered because of individuals’ peculiarities. Each brain is unique, which causes differences in terms of learning pace, processes, learning needs, motivation, skills, etc. The uniqueness of the human brain is one of OCDE’s (1) learning principles, as well as one of the topics dealt with in neuroscience. Tokuhama (2), professor at Harvard University, says that “human brains are as unique as human faces. Although the basic structure of most human brains is the same (similar parts in similar regions), no two brains are alike. Each person’s unique genotype is combined with life experiences in order to shape neural pathways”. Another accepted universal principle regarding the brain is its plasticity. Neuroscience has proved that the brain is a remarkably adaptable organ. As a result, it is able to reorganise itself both functionally and structurally, while forming new connections as we learn. “Placing the student at the centre of the teaching-learning process, taking their previous knowledge into account, and using activities that match students’ interests will make the learning potentially meaningful. Also, it will allow a stronger involvement in the process.” (3) On the other hand, knowing about the differences among brains in a group or class allows us to use the best learning resources in each case in order to increase neuroplasticity and improve their learning processes. In general, our education system is based on the idea of homogeneous groups, while considering diversity as an exception to the rule. Though, the existence of different brains should be taken into account, which means designing learning contexts that help students remove barriers. This way, the learning process would become easier and accessible for everyone. La diversidad en el aula se explica por la singularidad de cada individuo. Cada cerebro es singular y eso genera diferencias en cuanto a ritmos, procesos, necesidades, motivaciones, capacidades, etc. La singularidad del cerebro es uno de los siete principios del aprendizaje de la OCDE (1) y uno de los temas abordados por la neurociencia. Tokuhama (2), profesora de la Universidad de Harvard, explica que “los cerebros humanos son tan únicos como las caras humanas. Mientras que la estructura básica de la mayoría de los cerebros humanos es la misma (partes similares en regiones similares), no hay dos cerebros idénticos. El genotipo único de cada persona se combina con experiencias de vida para dar forma a los caminos neuronales”. Otro de los principios universales aceptados sobre el cerebro es su plasticidad. La neurociencia ha demostrado que el cerebro es tremendamente adaptable. En consecuencia, puede reorganizarse funcional y estructuralmente, así como crear nuevas conexiones a través de los aprendizajes. “Situar al alumno en el centro del proceso de enseñanza aprendizaje como eje vehicular, partiendo de sus conocimientos previos, utilizando, además, actividades atractivas para sus intereses ayudará a que sus aprendizajes sean potencialmente significativos y se logre una mayor implicación en el proceso.” (3) El conocimiento de las diferencias que existen entre los cerebros de un grupo-clase nos permite utilizar los mejores recursos en cada caso para potenciar la neuroplasticidad y mejorar sus procesos de aprendizaje. En general, nuestro sistema educativo parte de la idea de grupos homogéneos, considerando la diversidad como la excepción dentro de la normalidad. Sin embargo, si partimos de la existencia de cerebros diferentes y diseñamos el contexto, eliminando las barreras que el alumnado puede encontrar, por su diversidad, el proceso se facilita y resulta accesible a todas las personas