La bola de cristal: Una aproximación a la neuroeducación en la etapa de Educación Primaria

En un informe elaborat per David Bueno i Torrens (1) per a la International Bureau of Education de la UNESCO, es van analitzar alguns estudis científics relacionats amb la mentalitat de creixement, l’èxit acadèmic i el benestar. La idea que les habilitats intel·lectuals són mal·leables, inclosa la intel·ligència, han portat moltes escoles i sistemes educatius a adoptar intervencions sobre la mentalitat de creixement. Una de las línies més recents és que, si un estudiant comprèn com funciona i com aprèn el cervell, pot incrementar la seva habilitat intel·lectual; pot començar a adquirir sensació de control sobre el seu propi aprenentatge. La principal d’aquesta experiència didàctica és donar resposta a una qüestió: si el cervell és el director d’operacions que l’alumnat utilitza en tots els seus processos, no hauria de conèixer com fer-lo servir de la millor manera possible per aprendre? Seria una qüestió interessant que s’introduís el coneixement del cervell en l’aprenentatge durant tota l’etapa de Primària. L’alumnat utilitza i desenvolupa els processos de memorització, atenció, control inhibitori, flexibilitat cognitiva…, però en múltiples ocasions no n’és conscient. El disseny universal per a l’aprenentatge, identificat amb les sigles DUA i definit per Rose i Meyer (2), ens transmet que cal que les tres xarxes neuronals (de reconeixement, estratègica i afectiva) estiguin activades en més d’un moment a fi de permetre que l’aprenentatge tingui lloc al cervell. Per tal d’incidir en aquestes tres xarxes i potenciar l’aprenentatge del nostre cervell, descobrirem, justificarem i desenvoluparem diferents metodologies relacionades amb l’aprenentatge col·laboratiu, l’aprenentatge amb expressió plàstica y cinestèsica, les rutines de pensament i la gamificació. Després d’implementar aquesta experiència didàctica i d’haver valorat el ritme d’aprenentatge de l’alumnat, es pot afirmar que han après un punt de vista diferent sobre el cervell, com a estructura i eina, ja que el tipus de metodologies desenvolupades tenen la validesa científica que demostra un impacte en l’aprenentatge. Al llarg dels darrers anys s’han implementat projectes d’educació emocional en el currículum. Per tant, es podria aprofitar per abordar coneixements bàsics de neurociència, atès que són funcions útils en les competències socials i personals de l’alumnat.Scientific research related to growth mindset, academic success and wellbeing was analysed in a report made by David Bueno I Torrens (1) for the UNESCO International Bureau of education. The idea of intellectual abilities been malleable, even the intelligence, has led to many schools and educational systems to adopt growth mindset interventions. Similarly, if a student understands how the brain works and learns, his/her intellectual ability can improve; he/she can begin to gain a sense of control about their own learning. The main reason for this didactic experience is to answer a question: if the brain is the operations director used for all processes by the students, should not they know how to best use it in order to learn? It would be interesting to introduce the brain knowledge through the learning in primary education. Students use and develop memorization process, attention, inhibitory control, cognitive flexibility… but they are not aware of it many times. In relation to Universal Design for Learning, identified by its acronym UDL, by Rose and Meyer (2), It is required that the three brain networks (recognition, strategic and affective) are activated more than once in order to allow the learning to happen in the brain. To influence in these three networks and to enhance our brain’s apprenticeship, we will discover, justify and develop different methodologies related to: collaborative learning, plastic expression and kinesthetic learning, thinking routines and gamification. Once this didactic experience has been implemented, and the students learning rythm has been assessed, it can be confirmed that the students have learnt a different point of view about the brain, as a structure and as a tool, given that these methodologies have a scientific validity that proves an impact in learning. Projects of emotional learning have been implemented in the curriculum in last years. Thus, it could be taken into advantage to approach neuroscience basic knowledge from it, given that they are useful functions in social and personal development.En un informe elaborado por David Bueno i Torrens (1) para la International Bureau of Education de la UNESCO, se analizaron algunos estudios científicos relacionados con la mentalidad de crecimiento, el éxito académico y el bienestar. La idea de que las habilidades intelectuales son maleables, incluida la inteligencia, han conducido a muchas escuelas y sistemas educativos a adoptar intervenciones sobre la mentalidad de crecimiento. Una de las líneas más recientes es que, si un estudiante comprende cómo funciona y cómo aprende el cerebro, puede incrementar su habilidad intelectual; puede comenzar a obtener sensación de control sobre su propio aprendizaje. La principal razón de esta experiencia didáctica es dar respuesta a una cuestión: si el cerebro es el director de operaciones del cual se vale el alumnado en todos sus procesos, ¿no debería conocer cómo emplearlo de la mejor manera posible para aprender? Sería interesante que se introdujese el conocimiento del cerebro en el aprendizaje durante toda la etapa de Primaria. El alumnado utiliza y desarrolla los procesos de memorización, atención, control inhibitorio, flexibilidad cognitiva…, pero en muchas ocasiones no es consciente de ello. El diseño universal del aprendizaje (DUA), definido por Rose y Meyer(2), nos transmite que las tres redes neuronales (de reconocimiento, estratégica y afectiva) estén activadas en más de un momento para permitir que el aprendizaje ocurra en el cerebro. Para incidir en estas tres redes y potenciar el aprendizaje de nuestro cerebro, vamos a descubrir, justificar y desarrollar diferentes metodologías relacionadas con el aprendizaje colaborativo, el aprendizaje con expresión plástica y cinestésica, las rutinas de pensamiento y la gamificación. Tras implementar esta experiencia didáctica y haber valorado los aprendizajes del alumnado, se puede afirmar que han aprendido un punto de vista diferente acerca del cerebro, como estructura y como herramienta, ya que el tipo de metodologías desarrolladas tiene la validez científica que demuestra un impacto en el aprendizaje. En los últimos años se han implementado proyectos de educación emocional en el currículo. Por ende, se podría aprovechar para abordar conocimientos básicos de neurociencia desde este, puesto que son funciones útiles en el desempeño social y personal