Linguistic convergence in Catalonia before 1975 on the basis of oral testimonies

En aquest article resseguim el procés d’extensió de la convergència lingüística a Catalunya al segle xx, centrant-nos en el període anterior a 1975. Per tal de fonamentar el nostre estudi, ens hem basat en les històries de vida de persones de més de noranta anys que ens van explicar en quina llengua s’havien relacionat en diferents etapes de la seva vida amb persones no catalanoparlants. Ens interessava esbrinar especialment en quin moment la convergència lingüística al castellà en les converses intergrupals esdevingué la norma predominant a Catalunya, i si hi havia hagut altres comportaments lingüístics. Els resultats de la nostra recerca qualitativa mostren que hi ha hagut dos períodes diferents a Catalunya pel que fa a les llengües usades en les converses exogrupals. En el primer període, anterior a la instauració del franquisme, la convergència lingüística es produïa inicialment al castellà però posteriorment podia haver-hi un canvi favorable al català. Era un escenari obert a la negociació de llengua; per tant, no hi havia un capteniment lingüístic que es pogués considerar la norma. En un segon període, durant el franquisme, aquesta situació es capgirà perquè l’establiment de nous condicionants polítics, socials i demogràfics va afavorir que la convergència lingüística fos majoritàriament al castellà, amb la qual cosa aquest comportament esdevingué una norma social.In this paper, we trace the process of the extension of linguistic convergence in Catalonia in the 20th century, focusing on the period prior to 1975. In order to substantiate our study, we have relied on the life stories of people over 90 who told us in which language they had interacted with non-Catalan speakers in different periods of their lives. We were especially interested in finding out when the linguistic convergence towards Spanish in intergroup interactions became the predominant norm in Catalonia, and if there had been other linguistic behaviours. The results of our qualitative research show that there have been two different periods in Catalonia in terms of the languages used in exogroup conversations. In the first period, before the establishment of the Franco regime, linguistic convergence led initially to Spanish but afterwards a change could take place towards Catalan. It was a scenario open to language negotiation and there was, therefore, no linguistic strategy that could be considered the norm. This situation was reversed during the Franco regime because the establishment of new political, social and demographic conditions favoured linguistic convergence mostly towards Spanish, so this behaviour became a social norm