Simbiosi amb el paisatge fluvial : cas d’estudi : la Vall Baixa i els territoris del Delta del Llobregat

Quan pensem en el terme paisatge acostumem a imaginar un paisatge natural, verd, amb aigua, amb terra... Però, en els darrers anys aquests paisatges s’han anat transformant. L’evolució i l’esforç en “millorar” els nostres estils de vida han acabat sobrepassant les nostres necessitats naturals. Aquest treball persegueix la hipòtesi de la necessitat de generar un model urbanístic de simbiosi entre ciutat i natura. En ell es fa un seguiment a diverses aproximacions urbanístiques al llarg de la història i s’elabora una proposta de consideracions de projectes d’urbanisme que s’enriqueixen mitjançant el concepte de simbiosi. Es detecta el paisatge fluvial, amb el recurs natural més important -l’aigua-, com a dispositiu a tenir en compte i, en concret, es pren la Vall Baixa del riu Llobregat i els territoris del Delta com a cas d’estudi per detectar situacions territorials que ajuden a comprendre com el paisatge fluvial proporciona lògiques projectuals enfront de necessitats ecoambientals.Cuando pensamos en el término paisaje acostumbramos a imaginar un paisaje natural, verde, con agua, con tierra... Pero, en los últimos años estos paisajes se han ido transformando. La evolución y el esfuerzo a “el mejorar” nuestros estilos de vida han acabado sobrepasando nuestras necesidades naturales. Este trabajo persigue la hipótesis de la necesidad de generar un modelo urbanístico de simbiosis entre ciudad y natura. En él se hace un seguimiento a varias aproximaciones urbanísticas a lo largo de la historia y se elabora una propuesta de consideraciones de proyectos de urbanismo que se enriquecen mediante el concepto de simbiosis. Se detecta el paisaje fluvial, con el recurso natural más importante -el agua-, como dispositivo a tener en cuenta y, en concreto, se toma el Valle Bajo del río Llobregat y los territorios del Delta como caso de estudio para detectar situaciones territoriales que ayudan a comprender como el paisaje fluvial proporciona lógicas proyectuales frente a necesidades ecoambientales.When we think of the term landscape, we are used to imagining a natural landscape, green, with water, with land... But in recent years these landscapes have been transformed. Evolution and the effort to “improve” our lifestyles have ended up surpassing our natural needs. This work pursues the hypothesis of the need to generate an urban model of symbiosis between city and nature. It traces various urban planning approaches throughout history, and develops a proposal for considerations of urban planning projects that are enriched by the concept of symbiosis. The fluvial landscape, with the most important natural resource - water - is detected as a device to be taken into account and, specifically, the Lower Llobregat River Valley and the territories of the Delta are taken as a case of study to detect territorial situations that help to understand how the fluvial landscape provides project logics in the face of eco-environmental needs.Lorsque nous pensons au terme “paysage”, nous avons l’habitude d’imaginer un paysage naturel, vert, avec de l’eau, de la terre... Mais ces dernières années, ces paysages ont été transformés. L’évolution et les efforts déployés pour “améliorer” nos modes de vie ont fini par dépasser nos besoins naturels. Ce travail poursuit l’hypothèse de la nécessité de générer un modèle urbain de symbiose entre la ville et la nature. Il retrace les différentes approches de l’urbanisme à travers l’histoire, et développe une proposition de réflexion sur les projets d’urbanisme qui s’enrichissent du concept de symbiose. Le paysage fluvial, avec la ressource naturelle la plus importante - l’eau - est détecté comme un dispositif à prendre en compte et, concrètement, la vallée du Bas Llobregat et les territoires du Delta sont pris comme cas d’étude pour détecter des situations territoriales qui aident à comprendre comment le paysage fluvial fournit des logiques de projet face aux besoins environnementaux