Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim

Aquesta crònica i dietari, que és ambdues coses, ha estat considerada una de les més interessants del segle XV valencià. El segle d'or de la literatura no va ser, tanmateix, una època que produís obres historiogràfiques de gran alçada en la Corona d'Aragó, contràriament al que havia succeït en la centúria anterior. En aquest context, encara adquireix més relleu, ja que es tracta d'una crònica general dels reis d'Aragó i, amb una intencionalitat especial, dels monarques de la dinastia Trastàmara del segle XV, però alhora és també un dietari de la ciutat de València. L'autor, un escriptor eclesiàstic, se centra en els regnats d'Alfons el Magnànim i de Joan II, i aporta una font abundosa d'informacions, sovint acolorides i sorprenents, sobre la vida quotidiana de la ciutat de València en un dels moments més brillants de la seua història.This chronicle and diary, which is both, has been considered one of the most interesting of the 15th century in Valencia. The golden age of literature was not, however, a period that produced historiographical works of great importance in the Crown of Aragon, unlike what had happened in the previous century. In this context, it becomes even more relevant, since it is a general chronicle of the kings of Aragon and, with special intentionality, of the monarchs of the Trastámara dynasty in the 15th century, but at the same time it is also a diary of the city of Valencia. The author, an ecclesiastical writer, focuses on the reigns of Alfonso the Magnanimous and John II, and provides an abundant source of information, often colourful and surprising, on the daily life of the city of Valencia at one of the most brilliant moments in its history