Art and the urban environment. The power of representing, the power of keeping quiet

El arte escultórico urbano por antonomasia ha sido siempre el monumento, con el que hemos convivido en las ciudades de forma desigual pero constante. Las transformaciones políticas y culturales afectan no sólo a la producción de nuevos monumentos conmemorativos sino también a la percepción de los ya existentes. Los ajustes que en la contemporaneidad se han ido haciendo de las temáticas, formatos y procesos monumentales nos han llevado a cuestionar su forma y su función, así como su emplazamiento aunque convivamos con el retorno de los antiguos modelos figurativos. Por otro lado, contemplamos procesos de disolución del monumento en otras formas relacionales más acordes con la democracia, derivando hacia la participación. Por todo ello, resulta pertinente realizar una reflexión sobre el posible papel de la conmemoración en nuestra sociedad, así como sobre la consagración o desaparición de los espacios públicos asociada a procesos tanto especulativos como democratizadores.L’art escultòric urbà per antonomàsia ha estat sempre el monument, amb el qual hem conviscut a les ciutats de manera desigual però constant. Les transformacions polítiques i culturals afecten no sols la producció de nous monuments commemoratius sinó també a la percepció dels ja existents. Els ajustos que en la contemporaneïtat s’han anat fent de les temàtiques, formats i processos monumentals ens han portat a qüestionar la seua forma i la seua funció, així com el seu emplaçament encara que convisquem amb el retorn dels antics models figuratius. D’altra banda, contemplem processos de dissolució del monument en altres formes relacionals més concordes amb la democràcia, derivant cap a la participació. Per tot això, resulta pertinent realitzar una reflexió sobre el possible paper de la commemoració en la nostra societat, així com sobre la consagració o desaparició dels espais públics associada a processos tant especulatius com democratitzadors.The urban sculptural art par excellence has always been the monument, with which we have coexisted in cities in an unequal but constant way. Political and cultural transformations affect not only the production of new monuments but also the perception of existing ones. Contemporary adjustments to monumental themes, formats and processes have led us to question their form and function as well as their location, even though we are living through a return to the old figurative models. On the other hand, we contemplate processes of dissolution of the monument in other relational forms more in keeping with democracy, drifting towards participation. All these reasons make it pertinent to reflect on the possible role of commemoration in our society and the consecration or disappearance of public spaces linked to it, as well as to both speculative and democratising processes