Conocimiento y uso de los verificadores de datos : ¿una herramienta para la regeneración de la autoridad periodística en un entorno polarizado?

El principio de autoridad en el periodismo se articula en torno a conceptos centrales como objetividad, verificación y distancia/neutralidad (Schudson, 1978; Kovach y Rosenstiel, 2007; Deuze, 2005). En el nuevo orden de desinformación en el que se cuestiona la autoridad del periodismo, los verificadores de datos (en inglés, fact-checkers) se presentan como un posible antídoto (Walter et al., 2020). Este estudio presenta resultados acerca de las percepciones de los ciudadanos sobre la autoridad periodística y el papel y el conocimiento en general sobre los verificadores. Basados en una encuesta nacional (n = 1001) representativa del conjunto de la población, nuestros hallazgos muestran que el 50,5% de los encuestados manifiestan desconocer qué son los verificadores de datos y el 15,2% sabe qué son pero reconocen no usarlos nunca. Solo el 4,1% los utiliza de forma habitual. Nuestros datos apuntan hacia un hallazgo relevante: en un sistema de medios altamente polarizado como el español, los verificadores de hechos difícilmente pueden combatir eficazmente la propagación de la desinformación. Su papel debe articularse en el marco de una estrategia de lucha contra la desinformación más amplia que conduzca a una recuperación de la confianza en el periodismo.El principi d'autoritat en el periodisme s'articula al voltant de conceptes centrals com objectivitat, verificació i distància/neutralitat (Schudson, 1978; Kovach i Rosenstiel, 2007; Deuze, 2005). En el nou ordre de desinformació en el qual es qüestiona l'autoritat del periodisme, la verificació de dades (en anglès, fact-checkers) es presenta com un possible antídot (Walter et al., 2020). Aquest estudi presenta resultats sobre les percepcions dels ciutadans sobre l'autoritat periodística i el paper i coneixement general sobre els verificadors. Basats en una enquesta nacional (n = 1001) representativa del conjunt de la població, les nostres troballes mostren que el 50,5% dels enquestats manifesten desconèixer què són els verificadors de fets i el 15,2% saben què són però reconeixen no fer-los servir mai. Només el 4,1% els utilitza de manera habitual. Les nostres dades apunten cap a una troballa rellevant: en un sistema de mitjans altament polaritzat com l'espanyol, els verificadors de fets difícilment poden combatre eficaçment la propagació de la desinformació. El seu paper s'ha d'articular en el marc d'una estratègia de lluita contra la desinformació més àmplia que condueixi a una recuperació de la confiança en el periodisme.The principle of authority in journalism is structured around central concepts such as objectivity, verification and distance/neutrality (Schudson, 1978; Kovach and Rosenstiel, 2007; Deuze, 2005). In the new order of disinformation, in which the authority of journalism is questioned, fact-checking can act as a possible antidote (Walter et al., 2020). This study presents the results of citizens' perceptions of journalistic authority and their awareness of fact-checkers and the role they play. Based on focus groups (10) and a representative national survey (n = 1001), our findings show that 50.5% of the sample do not know what fact-checkers are. 15.2% of them know what fact-checkers are but admit to never using them. Only 4.1% use fact-checkers regularly. Results also reveal a relevant finding: in a highly polarized media system such as Spain's, fact-checkers can only with difficulty combat the spread of misinformation effectively. Their role must therefore be articulated within a broader strategic framework for fighting disinformation, in order to recover trust in journalism.Anàlisi is a science journal published by the Journalism and Communication Sciences Department of the Autonomous University of Barcelona (UAB). The journal has been published by the UAB Journalism Department since 1980. Anàlisi publishes science articles in the fields of the communication sciences: journalism, advertising and public relations, audiovisual communication, internet, multimedia and similar areas, always from the social and cultural viewpoint and following the theoretical and methodological approaches of the media studies disciplines. Anàlisi will especially value articles from competitive research projects, with a clear articulation of theory and methodology, a well-defined and up-to-date theoretical framework, and proposed as a significant contribution to their subject area and field