Infosàtira i democratització de l'espai televisiu: el cas espanyol

Aquest estudi indaga els possibles trets democratitzadors que contindria un nou gènere televisiu que he denominat “infosàtira”. La “infosàtira” s’ocupa principalment d’assumptes polítics, va dirigida a un públic jove-adult i utilitza l’humor per connectar amb les audiències. La seva aparició a les graelles de la televisió espanyola data de finals dels noranta. Des d’aleshores la seva colonització de les reixetes televisives no ha parat d’augmentar. A través d’una anàlisi del discurs aplicada a tres temes diferents de l’agenda política i mediàtica (la invasió de l’Iraq, el desastre del Prestige i les eleccions generals del 2004), la investigació conclou que la infosàtira promou principalment la imatge de marca de les cadenes sobre les pretensions democratitzadores del gènere.This study investigates the possible democratising features that a new television genre would contain, which I have called “infosátira” in Spanish. “Infosatire” mainly deals with political matters, is aimed at a young-adult target and uses humour to empathise with the audience. Its beginnings on Spanish television date back to the late nineties and its appearance has increased significantly since that time. Through a content and discourse analysis applied to three different topics from the media and political arena (the Iraqi Invasion, The Prestige disaster and the General Elections in 2004), the research concludes that ‘infosatire’ promotes the brand image of the television station over and above the genre's intention to democratise.Este estudio indaga en los posibles rasgos democratizadores que contendría un nuevo género televisivo que he denominado “infosátira”. La “infosátira” se ocupa principalmente de asuntos políticos, va dirigida a un público joven-adulto y utiliza el humor para empatizar con las audiencias. Su aparición en las parrillas de la televisión española data de finales de los 90. Desde entonces su colonización de las rejillas televisivas ha ido en aumento. A través de un análisis de discurso aplicado a tres temas diferentes de la agenda política y mediática (la invasión de Irak, el desastre del Prestige y las Elecciones Generales de 2004), la investigación concluye que la infosátira promueve principalmente la imagen de marca de las cadenas sobre las pretensiones democratizadoras del género