Els Coprínceps en el desenvolupament institucional del Principat d'Andorra. Des del senyoriu feudal fins a l'estat sobirà, de Dret, democràtic i social

[cat] El present estudi centra la seva atenció en el desenvolupament secular de les institucions andorranes i sobre llur nexe amb el Coprincipat, com a conceptualització privativa del règim propi d’Andorra. El desenvolupament institucional andorrà no s’inicia amb el feudalisme, ni amb l’envaïment sarraí i la consegüent reconquesta carolíngia. Des del seu arrelam romà i, sobretot, visigòtic, la seva estructuració troncal i el seu brancatge acreixen i s’afaiçonen en virtut del vigor immanent d’una vida multisecular. La historicitat, que l’internacionalista vienès KARL ZEMANEK assenyalà com a nota intrínseca del desenvolupament institucional andorrà, i que predetermina la seva conceptualització correcta en les diverses fases de dit desenvolupament. La primera part del treball versa sobre els orígens i el desenvolupament de les institucions andorranes bàsiques fins al segle XVII, en què la sobirania interior d’Andorra apareix consolidada. S’imposa un tractament separat dels orígens de les institucions de base popular i de les institucions de base senyorial, no solament per llur respectiva cronologia, sinó també per llur diversa quiditat. La segona part assenyala els grans trets configuradors de l’evolució política de l’entorn immediat d’Andorra a partir del segle XVIII, la qual origina l’antinòmia en la conceptualització del règim polític del Principat, amb incidència transcendent en el seu desenvolupament institucional interior i, particularment, en l’àmbit exterior. Aquesta part comprèn el lapse entre l’inici del segle XVIII i la darreria del segle XX. El títol “l’estructura institucional subjacent en la Constitució del Principat d’Andorra”, que encapça-la la tercera part, assenyala el nou caràcter que la Constitució confereix al desenvolupament institucional dels poders públics andorrans: una legitimació única i una estructuració en un mateix marc dogmàtic i orgànic. Seguint els patrons del constitucionalisme més recent, s’analitza “l’abans” i “el després” dels elements bàsics de l’Estat Sobirà, de Dret, Democràtic i Social: la sobirania, els elements que s’integren en l’Estat de Dret (drets i llibertats públiques, existència d’institucions representatives, separació de poders i el control del seu exercici, etc.), la qualificació del règim polític, l’estructuració orgànica i en ella la institució del Cap de l’Estat. Es fan sovint referències als debats constituents, en les seves diverses fases, com a instrument útil per a individuar la “mens constituentis” en ordre a una recta interpretació dels continguts constitucionals. En aquest context s’ha considerat pertinent assenyalar l’ocàs de les antinòmies d’Espanya i de França / Copríncep Francès a partir del segle XVIII, exposades a la part segona, gràcies a la impugnació permanent de les més altes institucions del Principat defensores de la seva sobirania i a l’emprament de tots els mitjans a llur respectiu abast per a promoure fets exponents d’un estatut sobirà d’Andorra en l’àmbit internacional. La darrera part tracta sobre la implementació de la Constitució focalitzant-la en l’exercici de les funcions dels Coprínceps, coherentment amb l’objecte de la Tesi.[eng] This study focuses its attention on the centuries-long development of the Andorran institutions and their connection with the Coprincipality, as a unique conceptualisation of the governance of Andorra. The institutional development of Andorra did not start with feudalism, nor with the Saracen invasion and the consequent Carolingian reconquest. Since its Roman and, especially, Visigothic roots, its central structure and its ramifications have grown and been fashioned by virtue of the innate vigour of a centuries-long life. The historical background, which the Viennese internationalist KARL ZEMANEK mentions as an intrinsic note of Andorra’s institutional developments, and which predetermines its proper conceptualisation in the various phases of this development. The first part of the work deals with the origins and the development of the basic Andorran institutions up to the 17th century, at which time Andorra’s internal sovereignty appears to be consolidated. A separate treatment is given to the origins of the popular institutions and of the upper- class institutions, not only because of their respective chronologies, but also of the differences in their essential nature. The second part looks the great features that shaped the political evolution of the immediate environment of Andorra from the 18th century onwards, which originated the paradox in the conceptualisation of the political system of the Principality, which had a very great effect on its internal institutional development, and particularly externally. This part covers the period from the start of the 18th century to the end of the 20th century. The title “L’estructura institucional subjacent en la Constitució del Principat d’Andorra” (The underlying institutional structure in the Constitution of the Principality of Andorra), which heads the third part, points to the new character conferred by the Constitution on the institutional development of the Andorran public authorities: a unique legitimacies and a structuring in a single dogmatic and organic frame. Following the patterns of most recent constitutionalism, an analysis is made of the “before” and “after” of the basic elements of the Democratic and Social, Rule-of-Law Sovereign State: its sovereignty, the elements that make up the Rule-of-Law State (public rights and freedoms, the existence of representative institutions, separation of powers and control over the exercise thereof, etc.), the type of political system, the organic structure and within it the institution of the Head of State. References are often made to the constituent debates, in their diverse phases, as a useful tool to individualise the “mens constituentis” in order to reach a proper interpretation of the constitutional contents. In this context it has been considered relevant to mention the fading of the antinomy of Spain and France / French Coprince from the 18th century, exposed to the second party, thanks to the permanent challenging of the highest institutions of the Principality and defence of their sovereignty and the use of all means available to the respectively to promote moves towards a sovereign statutes for Andorra in the international sphere. The last part deals with the implementation of the Constitution, focusing on the exercises of the powers of the Coprinces, in line with the purpose of the Thesis