Partint de La poesía está en ser uno mismo. Los libros de Vicente Luy, de Hernán, l’article proposa una relectura de l’obra de Luy i una reversió de les teories sobre la relació entre obra i vida que sorgiria de la seva poètica. El protagonisme del patiment i de les xarxes de cures en aquestes escriptures permetria revisitar els vincles entre forma i matèria al voltant de les discussions entre autonomia literària o estètica, i expansió o posautonomia. Lluny de l’ immanentisme i l’especificitat, la forma de la poesia en els llibres firmats per Luy coincidiria amb aquells procediments que fan aparèixer les materialitats que constitueixen les seves condicions de possibilitat, inclòs el «complex autorial» a diverses mans que està «darrere» dels...