República vs. Nación: dialéctica reivindicativa del independentismo catalán post 1-O

Després dels fets del 2017, a l'independentisme català coexisteixen dues interpretacions que comporten així mateix dos tipus de discursos legitimadors i d'estratègies polítiques. La perspectiva nacionalista reclama el dret a l'autodeterminació, subratllant els elements identitaris, mentre que el marc republicà destaca la voluntat democràtica per promoure una identitat-projecte emancipatòria. Curiosament, la percepció internacional i de la resta de l'Estat contribueixen a enfortir el discurs nacionalista, afeblint l'aproximació republicana tan determinant per al creixement de l'independentisme abans de l'1-O. La dialèctica entre les dues visions marcarà l'esdevenir de l'independentisme, ja sigui reforçant les tensions internes, o articulant un marc reivindicatiu que combini elements de tots dos.After the events of 2017, two interpretations coexist in the Catalan pro-independence movement that also entail two types of legitimizing discourses and political strategies. The "nationalist" perspective claims the right to self-determination, emphasizing identity elements, while the "republican" framework highlights the democratic will to promote an emancipatory identity-project. Curiously, the international perception and that of the rest of the State contribute to strengthening the nationalist discourse, weakening the republican approach that was so decisive for the growth of pro-independence support before 1-O. The dialectic between both visions will mark the future of pro-independence positions, either reinforcing internal tensions, or articulating a protest frame that combines elements of both.Tras los hechos del 2017, en el independentismo catalán coexisten dos interpretaciones que conllevan asimismo dos tipos de discursos legitimadores y de estrategias políticas. La perspectiva “nacionalista” reclama el derecho a la autodeterminación, subrayando los elementos identitarios, mientras que el marco “republicano” destaca la voluntad democrática para promover una identidad-proyecto emancipatoria. Curiosamente, la percepción internacional y del resto del Estado contribuyen a fortalecer el discurso nacionalista, debilitando la aproximación republicana tan determinante para el crecimiento del independentismo antes del 1-O. La dialéctica entre ambas visiones marcará el devenir del independentismo, ya sea reforzando las tensiones internas, o articulando un marco reivindicativo que combine elementos de ambos