Un absurdo aislamiento. La soledad como «leitmotiv» en Friedrich Nietzsche

El presente artículo trata de mostrar la relevancia de la soledad en la vida de Nietzsche, haciendo la precisión de distinguir entre las palabras aislamiento (Vereinsamung), soledad (Einsamkeit) e incomunicación (Isolation). Se analizarán una serie de obras, cartas y manuscritos inéditos del pensador alemán con el propósito de resaltar la necesidad de realizar una diferenciación en el momento de traducir al autor al castellano, incorporar correcciones a ediciones ya conocidas y reforzar además esta argumentación con una selección de comentarios de especialistas que acentúan la relevancia de que la soledad fue para Nietzsche un elemento crucial para sus obras.Aquest article tracta de mostrar la rellevància de la solitud en la vida de Nietzsche, fent la precisió de distingir entre les paraules aïllament (Vereinsamung), solitud (Einsamkeit) i incomunicació (Isolation). S'hi analitzaran una sèrie d'obres, cartes i manuscrits inèdits del pensador alemany amb el propòsit de ressaltar la necessitat de fer una diferenciació en el moment de traduir l'autor al castellà, incorporar correccions a edicions ja conegudes i reforçar a més aquesta argumentació amb una selecció de comentaris d'especialistes que accentuen la rellevància que la solitud va ser per a Nietzsche un element crucial per a les seves obres.The aim of this paper is to show the relevance of loneliness in Nietzsche's life, making the precision of distinguishing between the words solitude (Vereinsamung), loneliness (Einsamkeit) and isolation (Isolation). A series of works, letters and unpublished manuscripts by the German philosopher will be analyzed, with the purpose of emphasizing the need for a differentiation during the translation of the author into Spanish, incorporating corrections to the already known editions, also reinforcing this argument with a selection of comments from specialists who emphasize the relevance that loneliness was a crucial element for Nietzsche in his works