Cirurgia reconstructiva en l’abdomen globulós (postmaternitat i obesitat). Correcció de la diàstasi dels músculs rectes, del lliscament dels oblics i creació d’un nou melic.

La musculatura abdominal permet la correcta flexió i rotació del tronc, ajuda en la respiració i protegeix el contingut visceral intraabdominal. Hi ha múltiples factors que al llarg de la vida poden alterar la paret abdominal. Les dones són un grup de risc important a l’hora de patir aquestes alteracions degut a que l’augment de la pressió intraabdominal durant l’embaràs causa freqüentment la laxitud del sistema musculoaponeuròtic i la separació dels músculs rectes. En l’actualitat, a més, aquesta alteració de la paret abdominal va en augment, degut a l’increment d’embarassos de bessons o múltiples i també per l’increment en el nombre de parts resolts per cesària i al fet de tenir fills en edats més avançades, en les que la pelvis té una major rigidesa. Degut a aquests factors es poden presentar alteracions de la paret com diàstasi de la musculatura abdominal, hèrnia umbilical i fins i tot pseudoeventracions, perdent-se la força del cinturó abdominal i podent causar a la llarga seriosos problemes de columna. Un altre factor causant d’alteracions de la paret abdominal molt freqüent en els temps actuals i que cal tenir en compte és la obesitat, que a més de ser un factor predisposant de diàstasis i laxitud musculoaponeuròtica presenta concomitantment una altra alteració anatòmica: melics amb un pedicle molt elongat, amb risc d’alteracions de la seva vascularització i necrosi al realitzar cirurgies post-bariàtriques. En l’actualitat la tècnica estàndard per corregir les alteracions de la paret abdominal és la plicatura vertical dels músculs rectes amb o sense col·locació d’una malla sobre el defecte mitjançant cirurgia oberta o endoscòpica, tècnica que creiem no resol el problema correctament. Objectius: Demostrar que es pot reconstruir la paret muscular abdominal ad integrum permetent als músculs realitzar la seva correcta funció sense necessitat d’utilitzar malles en pacients amb una capacitat de contracció muscular preoperatòria conservada. Mostrar una nova tècnica de reconstrucció umbilical al realitzar la reconstrucció abdominal especialment útil en melics molt elongats. Metodologia: s’han realitzat dos estudis sobre dues noves tècniques quirúrgiques creades pel nostre equip utilitzades per la reconstrucció de la paret abdominal; d’aquests estudis n’han derivat dues publicacions (enfocades a la descripció d’aquestes noves tècniques quirúrgiques utilitzades i als resultats obtinguts). Aquestes publicacions son: - Abdominoplasty with Customized Transverse Musculoaponeurotic Plications. Serra-Renom JM, Martínez-Teixidó L, Serra-Mestre JM. Plastic and Reconstructive Surgery. 2015; 136:741-749. - A new technique for creating a neo-umbilicus in abdominoplasty. Martínez-Teixidó L, Serra-Mestre JM, Serra-Renom JM. Journal of Plastic, Reconstructive and Aesthetic Surgery. 2017; 70:1760-1767. Resultats i conclusions: en pacients amb alteracions de la paret abdominal que conserven una bona funció muscular, encara que presentin una diàstasi pronunciada i fins i tot en aquells casos en que els músculs rectes hagin estat tallats al fer una cesària es pot reconstruir aquesta paret ad integrum sense la necessitat d’utilitzar malles mitjançant la nostra nova tècnica de plicatura vertical amb plicatures transverses a demanda, tal com mostra la nostra primera publicació. Així mateix en pacients que a part de presentar alteracions musculoaponeuròtiques abdominals presenten pedicles umbilicals molt elongats degut a una obesitat abdominal (en els que el pedicle original i la vascularització umbilical no poden ser preservats) es pot crear un nou melic tal i com descrivim amb la nostra nova tècnica, evitant el risc de necrosi de les tècniques de preservació clàssiques, tal com mostra la segona publicació