La recepció de Canigó, de Jacint Verdaguer, a Barcelona, València, Mallorca i Madrid (1886-1936)

Aquest estudi versa sobre la recepció del poema Canigó de Jacint Verdaguer i s’articula en quatre capítols: a) les traduccions castellanes, en el qual se’n presenten i s’analitzen les versions senceres i fragmentàries; b) la premsa, en què ens centrem sobretot en el Principat, Madrid, València i Palma de Mallorca i es divideix, cronològicament, en tres subgrups: des de la publicació de Canigó fins a la mort del poeta (1885-1902), des de l’any després de la mort del poeta fins a l’inici de la Dictadura de Primo de Rivera (1903-1923) i, finalment, des de 1924 i fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936); c) les adaptacions musicals i escenogràfiques, dedicades a les musicacions senceres i fragmentàries del poema, així com la recepció que tingueren a la premsa; i d) antologies i llibres escolars, on es ressegueix la presència del poema a les antologies generals de poesia catalana, de poesia verdagueriana en català i castellà, així com en els llibres escolars i als compendis de literatura catalana. Pel que fa al període cronològic escollit, l’hem cenyit al que transcorre de l’any de publicació del volum (sortí a la venda pels volts de Nadal de 1885, encara que porta data de 1886) fins a l’inici de la Guerra Civil, moment que, com és ben sabut, suposa un veritable hiatus per a la cultura catalana. Els objectius de la tesi doctoral han estat l’ordenació i la recerca de documentació per donar a conèixer les opinions sobre el llibre verdaguerià en els àmbits esmentats, així com els traductors, els crítics i les publicacions, els compositors, els antòlegs i els historiadors que s’interessaren per l’epopeia canigonenca. Tot plegat permet de seguir l’evolució de la recepció de la llegenda verdagueriana i de situar-la en el marc de cada moment històric. Tanquen la tesi vuit annexos que contenen les traduccions castellanes de Jaume Nogués i Taulet, Sebastià Trullol i Plana, Constantí Llombart i Joan Baradat, per tractar-se de textos de difícil accés. A més, també hi ha correspondència inèdita de Verdaguer, relativa a l’objecte del nostre treball i una taula amb tota la premsa de l’època esmentada al treball, amb una indicació de lloc on es pot trobar, que habitualment ja són repertoris digitalitzats.This doctoral thesis deals with the reception of the outstanding epic poem Canigó, by Jacint Verdaguer, and it is structured in four chapters: a) Spanish translations – we here present and analyse complete and fragmentary translations of Canigó into Spanish; b) press – we focus here, above all, on Catalonia, Madrid, Valencia and Palma de Mallorca, the chapter being chronologically divided into three subgroups: from the publication of Canigó until the poet’s death (1885-1902), from the year after the poet’s death until the beginning of the dictatorship of Primo de Rivera (1903-1923) and, finally, from 1924 until the beginning of the Spanish Civil War (1936); c) music and stage adaptations covers complete and fragmentary musical adaptations of the poem and also their reception in the press; and d) anthologies and schoolbooks deals with the presence of Canigó in Catalan poetry anthologies, in Verdaguer poetry anthologies in Catalan and Spanish, in school editions, and in histories of Catalan literature. The time period under examination begins with the publication of the first edition of Canigó (although the date of printing reads 1886, the edition came out around Christmas 1885) until the beginning of the Spanish Civil War, which initiates a hiatus in Catalan cultural activity. Our aims have been the ordering and research of documentation with a view to bringing to light opinions about Verdaguer’s Canigó in the areas of reception outlined above, and also to present translators, critics, publications, composers, anthologists and historians that took interest in the epic poem. We are thus able to follow the development of Canigó’s reception in the framework of each historical moment. This thesis includes eight annexes with the Spanish translations of Jaume Nogués i Taulet, Sebastià Trullol i Plana, Constantí Llombart and Joan Baradat since these translations are not easily available. In addition, we present unpublished letters by Verdaguer in connection with our aims and a table with all press sources consulted and cited in each chapter, indicating where they can be found, usually in digitised data bases