La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català

Elizabeth Russell sosté que les utopies escrites per dones són més transgressores «perquè desconstrueixen el concepte de perfecció» (2007: 21). En aquesta línia de crítica social i necessitat de reformes, quant al gènere femení, neixen, amb cinc segles de diferència, les dues obres estudiades aquí, Le livre de la cité des dames (1405), de Christine de Pisan, i Herland (1915), de Charlotte Perkins Gilman. Amb notables excepcions com La mística de la feminitat (1965), de Betty Friedan, i El segon sexe (1968), de Simone de Beauvoir, a casa nostra els discursos androcèntrics es ben cuidaren de negar l’entrada d’aires subversius que, per raons òbvies, poguessin esverar aquell àngel de la llar amansit i silenciat, per dir-ho a la manera woolfiana. Charlotte Perkins Gilman arribà per primera vegada a Catalunya i a la península ibèrica el 1982 amb la traducció al català de Montserrat Abelló per a l’editorial La Sal d’El paper de paret groc. En els mateixos anys vuitanta i per a la mateixa editorial Helena Valentí traduí al castellà El país de ellas (1987), obra que el 2002 traslladà al català Jordi Vidal Tubau en una edició a cura d’Eulàlia Lledó que porta per títol Terra d’elles. Poc després, el 1990, La ciutat de les dames, de Christine de Pisan, es pogué llegir en llengua catalana amb una edició i traducció de Mercè Otero per a la col·lecció «Espai de Dones» d’Edicions de l’Eixample. Aquest article presenta la recepció a Catalunya de dos clàssics del gènere de les utopies feministes, La ciutat de les dames (1990), de Christine de Pisan, i Terra d’elles (2002), de Charlotte Perkins Gilman, amb notes sobre la seva difusió al castellà i al gallec.Elizabeth Russell holds that utopias written by women prove more transgressive «because they deconstruct the concept of perfection» (2007: 21). Along these lines of social critique and call for reform, where feminine gender is concerned, there emerge, separated by a span of five cen-turies, the two works we examine here: Le livre de la cité des dames (1405), by Christine de Pizan, and Herland (1915), by Charlotte Perkins Gilman. With notable exceptions such as Betty Friedan’s La mística de la feminitat (1965), and Simone de Beauvoir’s El segon sexe (1968), androcentric discourse made sure that subversive ideas were effectively barred entry into Catalonia, since they obviously could have shaken up the tame and silent angel of the home, as Virginia Woolf put it. Charlotte Perkins Gilman first came to Catalonia and the Iberian Peninsula in 1982, care of Montserrat Abelló’s Catalan translation of The Yellow Wallpaper (El paper de paret groc) published by La Sal. That same decade, La Sal would also publish Helena Valentí’s Spanish translation of Herland (El país de ellas, 1987), which in 2002 came out in Jordi Vidal Tubau’s Catalan translation, edited by Eulàlia Lledó, titled Terra d’elles. In 1990, La ciutat de les dames, by Christine de Pizan, appeared in Catalan, edited and translated by Mercè Otero for the «Col·lecció Espai de Dones», Edicions de l’Eixample publishers. This article examines the reception in Catalonia of these two classic works in the genre of feminist utopias, Christine de Pizan’s La ciutat de les dames (1990), and Charlotte Perkins Gilman’s Terra d’elles (2002), and includes notes on their circulation in Spanish and in Galician as well