Entre converses: una recerca narrativa en pràctiques d'educació social

La investigació explora les pràctiques educatives en educació social. Tanmateix, transitar per les pràctiques educatives implica obrir-se a un món de gran complexitat. Per aquest motiu, la tesi està estructurada en tres parts que responen als tres eixos principals d'articulació tant del contingut com del procés d'investigació. La primera part "Obertura metodològica" està destinada a presentar el corpus principal que dóna sentit i forma a la tesi des del principi fins al final. El contingut versa … [+]entorn els dos grans pilars que han sostingut la recerca: les educadores i l'experiència investigadora. Cada un dels pilars provoca l'exposició més o menys explícita de les decisions metodològiques que he pres en el procés, sigui en el seu inici, sigui un cop iniciat el recorregut investigatiu. La centralitat de la metodologia no exclou la referència als aspectes epistemològics i ontològics de la investigació, ans al contrari. L'obertura metodològica em permet donar a conèixer des d'on, perquè i com investigo; quin sentit dono a la investigació, com l'he viscut i perquè ha pres, o ha anat prenent, la configuració resultant. "Al nus de les pràctiques", la segona part, consta de tres capítols en els quals presento i aprofundeixo els tres elements fonamentals que conflueixen en el centre del tema d'investigació: els elements teleològics i axiològics de l'educació social; els sabers que sostenen i circulen en les pràctiques; i les dimensions simbòlica, institucional i formativa de les pràctiques educatives. Els eixos de les pràctiques (sentits i destins de l'ofici de l'educació social, els sabers que sostenen les pràctiques i les pràctiques educatives incardinades en els contextos simbòlics i físics de les institucions) estan articulats tenint en compte les diferents dimensions de cadascun sense deixar de banda les múltiples combinacions que es donen entre ells, posant en evidència els vectors que en tot moment els travessen: el poder, la pràctica de la conversa i la dimensió política i simbòlica. El propòsit de recollir els eixos principals de la investigació articulats al voltant de la conversa en els tres nivells de participació que té en la pràctica professional, els espais de formació inicial i l'experiència d'investigació educativa dóna cos a la tercera part titulada "La investigació transita en l'ofici". És en aquesta part on desenvolupo el que la recerca m'ha evidenciat com a transversal en les tres esferes de l'ofici (pràctica professional, docència universitària i formació inicial), això és, la naturalesa narrativa de l'educació. Les diferents narratives que trobem en les pràctiques educatives són recollides fonamentalment amb la pràctica de la lectura, l'escriptura i l'oralitat; i totes elles reflexionades al voltant de la pràctica de la conversa. L'art de la conversa i la seva dimensió simbòlica (i, per tant, la seva potència educadora) és l'eix de reflexió dels dos capítols finals. La complexitat del tema d'investigació, el caràcter narratiu de la mateixa, la naturalesa de les pràctiques educatives i la relació amb les educadores han obligat la recerca a cercar referents teòrics diversos i eclèctics que col·laboressin tant en la comprensió com en la interpretació de l'experiència -sempre corporeïtzada- educativa. La combinació de diferents perspectives i models metodològics, així com la inclusió com a referents teòrics tant d'autores i autors reconeguts com de persones anònimes amb qui s'ha viscut o es viuen les experiències educatives, fa que conclogui la tesi advertint que la conversa no pot ser imposada com a tècnica de recerca a aplicar sense més ni més, sinó que aquesta ha sorgit al llarg del procés d'investigació pel fet de partir de la convicció que el(s) mètode(s) de recerca ha de ser sensible a la pregunta que convoca la recerca i no al revés. La impossibilitat de dissociar epistemologia, ontologia i metodologia a l'hora de dur a terme investigacions educatives com la que es presenta transcendeix l'esfera de la recerca acadèmica i, per tant, la tesi mostra com en la pràctica educativa de moltes educadores i educadors socials, així com també en la pràctica docent que diversos professors i professores universitàries estenen en els espais de formació inicial de les educadores i mestres hi ha un espai d'agència conscient també del vincle de subjecció en la qual es mouen en el seu quotidià. El fet de sostenir el fil de sentit que cus la dimensió simbòlica de les pràctiques, els sabers professionals exposats -saber acompanyar, saber pensar i saber sostenir- i els diferents elements configuradors dels seus contextos institucionals porta la possibilitat d'emprendre unes altres pràctiques, igualment narratives, a les que anomeno 'pràctiques frontera'. La tesi acaba amb la voluntat de continuar en forma de conversa per a cadascú que la llegeixi, sigui qui sigui, i obrir d'aquesta manera una nova narració que l'estiri més enllà del punt on aquesta investigació ha arribat.This research explores educational practices in the field of social education, a world whose enormous complexity requires open acknowledgement. With this in mind, the thesis is structured in three parts, each of which corresponds to one of the main axes that articulate both the content and the research process. The first part, "Methodological Overture", presents the main corpus that gives meaning and shape to the thesis from beginning to end. The content revolves around the two great pillars on … [+]which the research is based: women educators and the research experience. Each of these pillars requires the presentation, more or less explicitly, of the methodological decisions taken during the research process, whether at the very beginning or at some point further along the research path. The crucial role played by the methodology does not, however, preclude the possibility of referring to the epistemological and ontological aspects of the research; quite the contrary. This methodological openness enables me to make plain from where, why and how I conduct my research; what meaning I place on research, the way I have lived it and why it has taken, or has come to take, the form presented here. The second part, "Educational Practices: the Knotted Core", consists of three chapters which present and explore the key elements that lie at the heart of the research topic: the teleological and axiological aspects of social education; the forms of knowledge that sustain and inform educational practices; and their symbolic, institutional and formative dimensions. The axes that articulate these practices (the meanings and objectives of the craft of social education, the various forms of knowledge that sustain educational practices, and the reification of these practices in the symbolic and physical contexts of the institutions) are explored in terms of both their individual dimensions and their myriad possible combinations, and set against the vectors that intersect with them: power, the practice of conversation, and the political and symbolic dimensions. The aim of bringing together the main axes of the research through conversation involving the three levels of participation (trainee, practitioner, and researcher), then, in turn, informs the third part, "Inquiry within the Craft". It is here that I make plain what my research has shown me to be transversal to all three spheres of social education (professional practice, university teaching and initial training), that is, the narrative nature of the educational process. The various types of narrative to be found in educational practices, written, read, and spoken, are all present in the practice of conversation. The final two chapters, then, revolve around reflections on the art of conversation and its symbolic dimension, and thus its educational potential. The complexity of the research topic, its narrative character, the nature of educational practices and my relationship with the participating women educators have all led me to search out diverse, and eclectic, theoretical points of reference that, when taken together, have aided my comprehension and interpretation of the (always embodied) educational experience. This combination of different methodological perspectives and models, and the inclusion as theoretical reference points of both well known authors and of people whose names will mean nothing to the reader, but with whom I have lived, or am living, educational experiences, lead me to conclude the thesis with a warning: conversation cannot simply be imposed as a research technique; rather it must be a result that has grown organically out of the research process as a whole, and one only made possible by the initial conviction that the research method(s) applied must be in consonance with the question that inspired the research, and not the other way round. The impossibility of dissociating epistemology, ontology and methodology in research such as that presented here is not limited to the sphere of academic investigation. Thus, this thesis shows that in the practice of many social educators, as well as in the teaching of university lecturers who train teachers and other educators, while they are conscious of the bond of subjection which shapes their everyday realities, there also remains a space of agency. In sustaining the thread of meaning that is spun out of the symbolic dimension of their practice, the professional knowledge they deploy - knowing how to accompany others, knowing how to think and knowing how to sustain that thought - and the different configurative elements of their institutional contexts all bring with them the possibility of developing new forms of practice, equally narrative, which I call 'frontier practices''. The thesis ends with the hope that it will serve to extend this conversation with whoever reads it, and open up the possibility of a new narration that will take it further forward, beyond the point that this research has reached