La soledad de los pacientes con COVID-19 al final de sus vidas

Las medidas de seguridad de salud pública tomadas en todo el mundo para detener el ascenso de contagios por SARS-CoV-2 ha despertado el interés por determinados aspectos de la ética asistencial. Se ha hablado ampliamente de las recomendaciones médicas para priorizar la atención sanitaria de pacientes críticos o la distribución equitativa de recursos bajo la amenaza de saturación de los servicios. No obstante, se ha prestado mínima atención a la soledad inevitable de los enfermos con COVID-19 al final de sus vidas. Los procedimientos y normativas de seguridad sanitaria actuales exigen el aislamiento de las personas diagnosticados con COVID-19 o de aquellas bajo sospecha de contagio por falta de pruebas confirmatorias. Estas pautas de actuación conllevan una serie de condiciones que atentan los derechos del paciente, con especial relevancia al final de vida, como el derecho a una muerte digna y al acompañamiento, y que contribuyen a un elevado número de muertes en soledad. Si bien el aislamiento es una de las medidas de prevención de la infección más eficaces, es necesario adaptar un protocolo para situaciones de final de vida que contemple flexibilizar el aislamiento de estos pacientes siempre que haya una voluntad expresa por su parte. El presente manuscrito analiza la vulneración de los derechos del paciente al final de vida en situación de emergencia sanitaria y plantea una serie de recomendaciones para promover el respeto a su libertad y autonomía sin que ello suponga la asunción de riesgo colectivo excesivo.Public health security measures launched worldwide in order to prevent the rapid transmission of SARS-CoV-2 have renewed the interest in certain aspects of health care ethics. General medical recommendations such as critically ill patient prioritization or equitable distribution of scarce resources have been widely discussed. Nevertheless, little consideration has so far been given to the loneliness of patients with COVID-19 at the end of their lives. Present health safety policies and regulations inevitably entail the isolation of people diagnosed with COVID-19 or those suspected of being infected -due to shortage of diagnostic tests. This procedure necessarily spells patient's rights violation particularly affecting the right to a dignified death and end-of-life care, thus contributing to a high number of lonely deaths. Although the isolation is one of the best strategies to prevent the infection, it is needed to ease such policy towards a relaxation of these measures whenever patients expressly requests it. To this aim, the current manuscript analyzes patient end-of-life right infringements within the context of the health crisis caused by COVID-19 and provides recommendations to promote respect for their freedom and autonomy with negligible social risk-taking.Les mesures de seguretat de salut pública preses a tot el món per aturar l'ascens de contagis per SARS-CoV-2 han despertat l'interès per determinats aspectes de l'ètica assistencial. S'ha parlat àmpliament de les recomanacions ètiques per prioritzar l'atenció de pacients crítics o la distribució equitativa de recursos sota l'amenaça de saturació dels serveis. Malauradament, s'ha prestat una atenció mínima a la solitud inevitable dels malalts amb COVID-19 a la fi de les seves vides. Els procediments i normatives de seguretat sanitària actuals exigeixen l'aïllament de les persones diagnosticats amb COVID-19 o d'aquelles sota sospita de contagi per falta de proves confirmatòries. Aquestes pautes d'actuació comporten una sèrie de condicions que atempten els drets del pacient, amb especial rellevància al final de vida, com el dret a una mort digna i a l'acompanyament, i que contribueixen a un elevat nombre de morts en soledat. Si bé l'aïllament és una de les mesures de prevenció de la infecció més eficaces, és necessari adaptar un protocol per a situacions de final de vida que contempli flexibilitzar l'aïllament d'aquests pacients sempre que hi hagi una voluntat expressa per part seva. El present manuscrit analitza la vulneració dels drets del pacient a la fi de vida en situació d'emergència sanitària i planteja una sèrie de recomanacions per promoure el respecte a la seva llibertat i autonomia sense que això suposi l'assumpció d'una amenaça col·lectiva excessiva