Optimización de la explotación de inventarios de caída de rocas para la valoración de su peligrosidad mediante la relación magnitud-frecuencia

El despreniment de roques és una amenaça present en massissos dotats de forts pendents, on la identificació de la perillositat no és una tasca fàcil. Aquesta es defineix com la probabilitat d'ocurrència o la "freqüència" juntament relacionada amb la "magnitud" del fenomen o el seu potencial destructiu . En aquesta investigació, es presenta un enfocament alternatiu per a l'anàlisi de la perillositat de despreniments en base als inventaris d'esdeveniments, presentant una metodologia general que es posa a prova a l'àrea de Montserrat. Aquesta zona està situada a 50 km al nord-oest de Barcelona i és àmpliament coneguda per la seva importància patrimonial, natural i cultural. Per tal de quantificar el perill dels despreniments rocosos, s'ha efectuat un anàlisis de freqüència de magnitud a partir d'un inventari basat en esdeveniments recopilat de la vigilància de camp i investigació històrica. S’ha determinat una metodologia per optimitzar els 205 registres lliurats per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), amb informació de volum i data. Per optimitzar l'anàlisi, s'ha dividit l'inventari en cinc submostres segons el nivell d'importància donat pel nombre de visitants i de dades registrades, anomenades: Coves de l'Salnitre, Cremallera, Carretera BP 1103, Monestir i el seu aparcament. Els resultats de l’anàlisis, en relació a la magnitud freqüència, han mostrat un ajust òptim seguint la llei potencial amb exponents que van des de -0,35 a -0,63 per magnituds entre 0,01 i 1000 m3. La metodologia desenvolupada ha retornat que per tota la muntanya, s’esperen 27 esdeveniments anuals per a un volum d'1 m3, atribuint un perill elevat si es té en compte l'alt nombre de visitants. Addicionalment, els resultats obtinguts s’han contrastat amb els resultats de la monitorització de les campanyes TLS (Terrestrial Laser Scanner), es van obtenir dades coherents, i fins i tot localment, un elevat grau d'ajust.La caída de rocas es una amenaza presente en macizos con fuertes pendientes, donde no es una tarea fácil poder identificar la peligrosidad, definida como la probabilidad de ocurrencia o la "frecuencia" relacionada con la "magnitud" del fenómeno o su potencial destructivo. En esta investigación, se presenta un enfoque para el análisis de la peligrosidad de desprendimientos en base a los inventarios de eventos presentando una metodología general, y se prueba en el área de Montserrat, Esta zona está ubicada a 50 km al noroeste de Barcelona y es conocida por su importancia patrimonial, natural y cultural. Para cuantificar la peligrosidad de desprendimientos de rocas, se ha realizado un análisis de magnitud y frecuencia a partir de un inventario de eventos recopilado de la vigilancia de campo y de la investigación histórica. Se ha determinado una metodología para analizar los 205 registros entregados por el Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Para optimizar el análisis, se ha dividido el inventario en cinco submuestras según el nivel de importancia dado por el número de visitantes y de datos registrados, llamadas: Coves del Salnitre, Cremallera, Carretera BP 1103, Monasterio y su aparcamiento. Los resultados del análisis de la relación magnitud frecuencia mostraron ajustes óptimos por la ley potencial con exponentes que van desde -0,35 a -0,63 para magnitudes entre 0,01 y 1000 m3. Al aplicar la metodología desarrollada a todo Montserrat dio como resultado 27 eventos por año para un volumen igual o superior a 1 m3, lo cual es un peligro relevante, teniendo en consideración el alto número de visitantes. Adicionalmente, se contrastaron los resultados obtenidos con los resultantes de la monitorización con láser escáner terrestre (TLS), obteniendo datos coherentes, e incluso localmente, un elevado grado de ajuste.Rockfall is a threat present in massifs with steep slopes. It is not an easy task to quantify the hazard, defined as the probability of occurrence or the “frequency” related with the “magnitude” of the phenomenon or its destructive potential. This research presents an approach for hazard assessment of rockfalls based on inventory events presenting a general methodology, and it is tested in Montserrat area. This zone located 50 km northwest of Barcelona, it is well-known for its patrimonial, natural and cultural significance. In order to quantify the rockfall hazard, a magnitude and frequency analysis has been carried out, taking data from an event inventory compiled by field monitoring and historical research. A methodology was determined to analyze 205 records delivered by the Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). To optimize the analysis, the inventory has been divided into five subsamples according to the level of importance given by the number of visitors and registered data, called: Coves del Salnitre, Cremallera, Carretera BP 1103, Monastery and its parking. The analytical results of the magnitude frequency relationship presented an optimal fitting according to the power law, with exponents ranging from -0.35 to -0.63 for magnitudes between 0.01 and 1000 m3. Applying the developed methodology to all Monserrat, gives the result of 27 events are to be expected annually for a volume of 1 m3, which poses a significant threat considering the elevated number of visitors. Additionally, the results were contrasted with those obtained from the monitoring with a TLS (Terrestrial Laser Scanner), consistent data was obtained, and even a high degree of fitting was achieved locally