Relació entre la nota daccés a la universitat i el rendiment acadèmic en els estudis d'Arquitectura: el cas del Pla 94 de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona

Els estudis d'Arquitectura tenen com a espina dorsal la metodologia activa de l'aprenentatge basat en projectes (ABP). "Aprendre fent projectes" entronca amb la metodologia que s'està implementant als entorns d'aprenentatge dels cicles d'educació infantil i primària, i que s'aplica amb menys freqüència a l'educació secundària i universitària. Els estudis d'Arquitectura són un exemple paradigmàtic de com la formació es basa, precisament, en assignatures pràctiques de taller on es desenvolupen projectes que integren altres disciplines com ara la construcció, el càlcul d'estructures, la història o la representació, i que impliquen habilitats com el treball en grup, la creativitat o el compromís social. Aquestes assignatures projectuals de taller no tenen un símil a l'educació secundària, cosa que provoca hipotèticament una discontinuïtat entre les notes d'accés a la universitat i les notes durant els estudis universitaris. Per demostrar aquesta hipòtesi, es fa un estudi estadístic de dependència lineal a partir del coeficient de correlació de Pearson, a través del qual s'analitzen les dades de les qualificacions de 3.910 estudiants del Pla 94 de l'Escola de Barcelona ETSAB-UPC. Aquest estudi conclou efectivament ratificant la hipòtesi inicial, que partia de la base que els millors expedients preuniversitaris no són la població estudiantil amb millor rendiment acadèmic durant i al final de la carrera. Aquestes dades permeten reflexionar sobre el currículum docent dels estudis d'Arquitectura, la formulació de nous Plans d'Estudis i la implementació d'una orientació universitària.Architecture studies have as the backbone of their syllabus the active methodology of Project-Based Learning (PBL). "Learning by doing projects" is related to the methodology that is being implemented in the learning environments of the preschool and primary education levels and that is applied less frequently in secondary and university education. Architecture studies are a paradigmatic example of how training is based precisely on practical workshop subjects where design studio is developed that integrate other disciplines such as construction, calculation of structures, history or representation, and that involve skills such as teamwork, creativity or social commitment. These workshop subjects do not have a simile in secondary education, which hypothetically causes a discontinuity between the university admission scores and the grades obtained during university. To demonstrate this hypothesis, a statistical study of linear dependence is carried out based on the Pearson correlation coefficient, through which the data of the of 3910 students of the Plan 94 of Barcelona School of Architecture ETSAB-UPC are analysed. This study effectively concludes by confirming the initial hypothesis, which was based on the fact that not the best pre-university records are the student population with the best academic performance during the career. In turn, these data allow us to reflect on the teaching curriculum of Architecture studies, the formulation of new syllabus and the implementation of a university orientation.Los estudios de Arquitectura tienen como espina dorsal la metodología activa del Aprendizaje Basado en Proyectos (ABP). “Aprender haciendo proyectos” entronca con la metodología que se está implementando en los entornos de aprendizaje de los ciclos de educación infantil y primaria, y que se aplica con menos frecuencia en la educación secundaria y universitaria. Los estudios de Arquitectura son un ejemplo paradigmático de cómo la formación se basa, precisamente, en asignaturas prácticas de taller donde se desarrollan proyectos que integran otras disciplinas como la construcción, el cálculo de estructuras, la historia o la representación, y que implican habilidades como el trabajo en grupo, la creatividad o el compromiso social. Estas asignaturas proyectuales de taller no tienen un símil en la educación secundaria, lo que provoca hipotéticamente una discontinuidad entre las notas de acceso a la universidad y las notas durante los estudios universitarios. Para demostrar dicha hipótesis, se realiza un estudio estadístico de dependencia lineal a partir del coeficiente de correlación de Pearson, a través del cual se analizan los datos de las calificaciones de 3910 estudiantes del Plan 94 de la Escuela de Barcelona ETSAB-UPC. Este estudio concluye efectivamente ratificando la hipótesis inicial, que partía de la base de que no los mejores expedientes preuniversitarios son la población estudiantil con mejor rendimiento académico durante y al final de la carrera. Estos datos permiten reflexionar sobre el currículum docente de los estudios de Arquitectura, la formulación de nuevos Planes de Estudios y la implementación de una orientación universitaria.Se quiere hacer explícito el agradecimiento de los autores a la Dirección de la ETSAB por facilitar los datos para realizar este estudio, y especialmente a la Responsable de Gestión Académica, Elisa Capellades, y al informático Lluís Ferrer, por la ayuda en la gestión y organización de todos los datos. Asimismo, ha resultado crucial para este estudio el apoyo del Institut de Ciències de l’Educació de la UPC (ICE-UPC), que ha financiado la iniciativa como proyecto de innovación educativa. Finalmente, el estudio no hubiera sido posible sin el asesoramiento en técnicas estadísticas del profesor Antonio Ruiz Bueno de la Universitat de Barcelona.Peer Reviewe