Promenade a través de dues meitats: reordenació de l’àmbit dels Passatges Boné, Sant Pere i el Torrent Lligalbé, Baix Guinardó, Barcelona

L’àmbit del passatge Boné és un fragment de ciutat que, entre molts altres, resulta ser un microteixit d’interès i singularitat paisatgística amb una arqueologia supervivent al pas del temps. A diferencia dels passatges burgesos i racionals que podem trobar a la trama de l’Eixample, aquest més aviat presenta una arquitectura d’autoconstrucció i no es situa en un nucli urbà dels antics de Barcelona, ja que, en el seu moment va tenir una condició de límit, situant-se en la perifèria de la ciutat. D’aquesta manera, així com en un inici el PGM del 1976 reconeixia les àrees de baixa densitat edificatòria com a sectors d’oportunitat per cobrir una manca d’espais públics, equipaments i habitatges protegits amb un cost ’expropiació i afectació molt menor que altres indrets. Actualment, el pas del temps fa que mirem aquests espais amb uns altres ulls. Es tracten d’espais singulars amb una alta capacitat d’apropiació pels habitants de la ciutat, una arqueologia i uns atributs propis com ara: la vegetació invasiva, la petita escala, la construcció vernàcula, etc. que els doten d’una singularitat i una oportunitat de transformació incipient. L’ajuntament disposa d’un pla d’actuació en indrets d’aquestes característiques anomenat MicroBarcelones. Així mateix, el procés d’intervenció idoni apunta cap a una manera de treballar a través de microcirurgies on el resultat, fugint de ser tancat i definitiu, consisteix en una escena urbana construïda entre el que ja hi era i la nova arquitectura projectada. A mesura que anem coneixent i investigant llocs amb qualitats com les d’aquest àmbit, ens adonem de la poca necessitat que hi ha d’esborrar