¿Hacia la consolidación del policentrismo en los sistemas metropolitanos de España? Evolución de la distribución espacial de la población y el empleo

Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura -- MBArch, Gestió i Valoració Urbana i ArquitectònicaLa literatura especialitzada ha dipositat la seva atenció en els darrers anys sobre la relativament nova forma de vertebrar de les metròpolis, és a dir, sobre el policentrisme; diverses metodologies s'han anat desenvolupant per determinar els límits i els subsistemes que conformen el sistema metropolità; els mètodes que semblen ser els més adequats per definir aquestes estructures complexes són aquells basats en la funcionalitat de les mateixes, és a dir, en les interaccions que es produeixen entre els subsistemes com a producte dels fluxos permanents residència-treball. En el present treball s'ha utilitzat la delimitació metropolitana així com la identificació de subcentres determinada a través del mètode funcional de l' «valor d'interacció» per a set metròpolis d'Espanya, s'intenta dilucidar sobre la forma en què s'han vingut distribuint espacialment la població i l'ocupació al llarg dels últims 14 anys. Els resultats han permès establir que encara que en una intensitat molt menor, es mantenen els patrons de la distribució espacial demogràfica als evidenciats en períodes d'anàlisi anteriors a l'seleccionat en aquest treball, és a dir, una divergència en els models de distribució demogràfica, prevalent en uns casos el creixement dispers i d'expansió de l'continu econòmic central (CEC), i, en altres, el creixement policèntric. Pel que fa a la distribució espacial de l'ocupació, s'ha determinat que preval una dinàmica diferent de la demogràfica, que situa la pèrdua de pes dels subcentres i la seva perifèria com l'element més comú, amb un parell de casos també importants en què es produeix una caiguda de llocs de treball al CEC.La literatura especializada ha depositado su atención en los últimos años sobre la relativamente nueva forma de vertebrarse de las metrópolis, esto es, sobre el policentrismo; diversas metodologías se han ido desarrollando para determinar los límites y los subsistemas que conforman el sistema metropolitano; los métodos que parecen ser los más adecuados para definir esas estructuras complejas son aquellos basados en la funcionalidad de las mismas, es decir, en las interacciones que se producen entre los subsistemas como producto de los flujos permanentes residencia-trabajo. En el presente trabajo se ha utilizado la delimitación metropolitana así como la identificación de subcentros determinada a través del método funcional del «valor de interacción» para siete metrópolis de España, se intenta dilucidar sobre la forma en la que se han venido distribuyendo espacialmente la población y el empleo a lo largo de los últimos 14 años. Los resultados han permitido establecer que aunque en una intensidad mucho menor, se mantienen los patrones de la distribución espacial demográfica a los evidenciados en periodos de análisis anteriores al seleccionado en este trabajo, esto es, una divergencia en los modelos de distribución demográfica, prevaleciendo en unos casos el crecimiento disperso y de expansión del continuo económico central (CEC), y, en otros, el crecimiento policéntrico. En cuanto a la distribución espacial del empleo, se ha determinado que prevalece una dinámica distinta a la demográfica, que sitúa a la pérdida de peso de los subcentros y su periferia como el elemento más común, con un par de casos también importantes en los que se produce una caída de empleos en el CEC.The specialized literature has focused its attention in recent years on the relatively new form of structure of the metropolis, that is, on polycentricity; various methodologies have been developed to determine the limits and subsystems that make up the metropolitan system; the methods that seem to be the most appropriate to define these complex structures are those based on their functionality, that is, on the interactions that occur between subsystems as a product of permanent residence-work flows. In the present work the metropolitan delimitation has been used as well as the identification of sub-centers determined through the functional method of the «interaction value» for seven metropolises of Spain, an attempt is made to elucidate the way in which the population has been spatially distributed and employment over the past 14 years. The results have made it possible to establish that although at a much lower intensity, the patterns of the demographic spatial distribution are maintained to those evidenced in periods of analysis prior to the one selected in this work, that is, a divergence in the demographic distribution models, prevailing in some cases, the scattered growth and expansion of the central economic continuum (CEC), and in others, polycentric growth. Regarding the spatial distribution of employment, it has been determined that a different dynamic prevails than the demographic one, which places the weight loss of the sub-centers and their periphery as the most common element, with a couple of also important cases in which there is a drop in jobs in the CEC