Aprendo a hablar jugando contigo. Programa de entrenamiento para familias en riesgo de exclusión social

Les interaccions entre cuidador principal i bebè sovint es veuen afectades en les famílies en risc d’exclusió social. Hi ha nens que no reben la mateixa estimulació per a desenvolupar les habilitats comunicatives-lingüístiques fonamentals per al seu desenvolupament cognitiu i soci-emocional, i la seva futura inserció soci-laboral. Després d’una revisió es va trobar que el paper de la família en el desenvolupament lingüístic i els dèficits que es produeixen en situacions de negligència i maltractament es deu al fet que els cuidadors principals desconeixen el desenvolupament comunicatiu i manquen de competències per a estimular als nens. L’objectiu d’aquest treball és desenvolupar i validar un programa d’estimulació comunicatiu-lingüística per a les figures parentals dels menors en risc. Desenvolupem un programa d’intervenció “Aprenc a parlar jugant amb tu” mitjançant la metodologia de recerca-acció per a aprofundir en el diagnòstic dels problemes de les participants i els seus fills, i adaptar i revisar el programa en diverses fases consecutives per a millorar la seva efectivitat. El format final del programa va ser avaluat a través d’un disseny quasi experimental: pre- posttest amb un sol grup en quatre centres que acullen a mares en situació de risc psicosocial de la ciutat de Barcelona. El programa s’estructura en un total de 24 sessions, principalment individuals, de periodicitat setmanal (3 nivells de 8 sessions d’una durada de 60 a 90 minuts cadascuna). En la primera fase del programa, es va explicar a les mares els coneixements bàsics del desenvolupament comunicatiu-lingüístic i com valorar el desenvolupament dels seus fills. En una segona fase, per mitjà de vídeos model i d’una adaptació de la tècnica del micro-teaching, es va entrenar a la mare en les estratègies per a estimular la comunicació i el llenguatge. L’avaluació de l’efectivitat del programa es va basar en un qüestionari d’adquisició de coneixements, l’habilitat de les mares d’identificar el nivell de desenvolupament del bebè, l’adquisició de competències d’estimulació avaluades a través dels vídeos (pre-post) i l’impacte del programa en els bebès a partir de la seva evolució mesurada per l’especialista en una escala del desenvolupament (pre-post). Així mateix, es va valorar la metodologia del programa a través de l’adherència (assistència) i una entrevista final realitzada a les participants del programa. L’anàlisi de dades s’ha realitzat mitjançant procediments qualitatius i quantitatius. L’adherència al programa va ser molt alta, les 16 mares van realitzar totes les sessions proposades. En les entrevistes, la valoració realitzada per les mares va ser molt positiva. Els resultats del qüestionari i l’escala van mostrar que les participants van adquirir de manera significativa coneixements bàsics sobre el desenvolupament del llenguatge, així com una percepció més real del nivell evolutiu del seu fill. L’anàlisi dels vídeos evidencia un gran canvi en les conductes de les mares en les activitats d’estimulació, sent molt més estimuladores i ajustades a les necessitats del bebè. Això indica que les mares van identificar els indicadors d’èxit en els intercanvis comunicatius. A més, van mostrar més seguretat en les interaccions amb els seus fills. L’aplicació del programa va resultar beneficiosa tant per als nens com per a les mares. El programa ha tingut un alt impacte. Les estratègies utilitzades (vídeos model, micro-teaching, intervenció individualitzada, apoderament) s’han mostrat altament eficaços per a aconseguir els objectius proposats. El rol de la formadora ha estat un factor clau que ha de considerar-se en futures aplicacions del programa. Aquest podria també aplicar-se en figures parentals i en educadors socials.Las interacciones entre cuidador principal y bebé a menudo se ven afectadas en las familias en riesgo de exclusión social. Hay niños que no reciben la misma estimulación para desarrollar las habilidades comunicativas-lingüísticas fundamentales para su desarrollo cognitivo y socioemocional, y su futura inserción socio-laboral. Tras una revisión se encontró que el papel de la familia en el desarrollo lingüístico y los déficits que se producen en situaciones de negligencia y maltrato se debe a que los cuidadores principales desconocen el desarrollo comunicativo y carecen de competencias para estimular a los niños. El objetivo de este trabajo es desarrollar y validar un programa de estimulación comunicativo-lingüística para las figuras parentales de los menores en riesgo. Desarrollamos un programa de intervención “Aprendo a hablar jugando contigo” mediante la metodología de investigación-acción para profundizar en el diagnóstico de los problemas de las participantes y sus hijos, y adaptar y revisar el programa en diversas fases consecutivas para mejorar su efectividad. El formato final del programa fue evaluado a través de un diseño cuasi experimental: pre- postest con un solo grupo en cuatro centros que acogen a madres en situación de riesgo psicosocial de la ciudad de Barcelona. El programa se estructura en un total de 24 sesiones, principalmente individuales, de periodicidad semanal (3 niveles de 8 sesiones de una duración de 60 a 90 minutos cada una). En la primera fase del programa, se explicó a las madres los conocimientos básicos del desarrollo comunicativo-lingüístico y como valorar el desarrollo de sus hijos. En una segunda fase, por medio de vídeos modelo y de una adaptación de la técnica del micro-teaching, se entrenó a la madre en las estrategias para estimular la comunicación y el lenguaje. La evaluación de la efectividad del programa se basó en un cuestionario de adquisición de conocimientos, la habilidad de las madres de identificar el nivel de desarrollo del bebé, la adquisición de competencias de estimulación evaluadas a través de los vídeos (pre-post) y el impacto del programa en los bebés a partir de su evolución medida por la especialista en una escala del desarrollo (pre-post). Asimismo, se valoró la metodología del programa a través de la adherencia (asistencia) y una entrevista final realizada a las participantes del programa. El análisis de datos se ha realizado mediante procedimientos cualitativos y cuantitativos. La adherencia al programa fue muy alta, las 16 madres realizaron todas las sesiones propuestas. En las entrevistas, la valoración realizada por las madres fue muy positiva. Los resultados del cuestionario y la escala mostraron que las participantes adquirieron de forma significativa conocimientos básicos sobre el desarrollo del lenguaje, así como una percepción más real del nivel evolutivo de su hijo. El análisis de los vídeos evidencia un gran cambio en las conductas de las madres en las actividades de estimulación, siendo mucho más estimuladoras y ajustadas a las necesidades del bebé. Ello indica que las madres identificaron los indicadores de éxito en los intercambios comunicativos. Además, mostraron más seguridad en las interacciones con sus hijos. La aplicación del programa resultó beneficiosa tanto para los niños como para las madres. El programa ha tenido un alto impacto. Las estrategias utilizadas (vídeos modelo, micro-teaching, intervención individualizada, empoderamiento) se han mostrado altamente eficaces para lograr los objetivos propuestos. El rol de la formadora ha sido un factor clave que debe considerarse en futuras aplicaciones del programa. Este podría también aplicarse en figuras parentales y en educadores sociales.Primary caregiver-infant interactions are often impaired in families at risk of social exclusion. There are children who do not receive the same stimulation to develop the communication-linguistic skills fundamental for their cognitive and socio-emotional development, and their future socio-labor insertion. After a review, it was found that the role of the family in language development and the deficits that occur in situations of neglect and abuse is due to the fact that the main caregivers are unaware of communicative development and lack the skills to stimulate children. The objective of this work is to develop and validate a program of communicative-linguistic stimulation for the parental figures of minors at risk. We developed an intervention program “I learn to talk by playing with you” using the action research methodology to deepen the diagnosis of the problems of the participants and their children, and adapt and review the program in various consecutive phases to improve its effectiveness. The final format of the program was evaluated through a quasi-experimental design: pre-post-test with a single group in four centers that host mothers at psychosocial risk in the city of Barcelona. The program is structured in a total of 24 sessions, mainly individual, weekly (3 levels of 8 sessions lasting 60 to 90 minutes each). In the first phase of the program, the mothers were explained the basic knowledge of communicative-linguistic development and how to assess the development of their children. In a second phase, through model videos and an adaptation of the micro-teaching technique, the mother was trained in strategies to stimulate communication and language. The evaluation of the effectiveness of the program was based on a questionnaire for the acquisition of knowledge, the ability of the mothers to identify the level of development of the baby, the acquisition of stimulation skills evaluated through the videos (pre-post) and the impact of the program on babies from their evolution measured by the specialist on a developmental scale (pre-post). Likewise, the program’s methodology was assessed through adherence (attendance) and a final interview with the program participants. The data analysis has been carried out using qualitative and quantitative procedures. Adherence to the program was very high, the 16 mothers carried out all the proposed sessions. In the interviews, the assessment made by the mothers was very positive. The results of the questionnaire and the scale showed that the participants significantly acquired basic knowledge about language development, as well as a more realistic perception of their child’s developmental level. The analysis of the videos shows a great change in the mothers’ behaviors in stimulation activities, being much more stimulating and adjusted to the baby’s needs. This indicates that the mothers identified the indicators of success in the communicative exchanges. In addition, they showed more security in interactions with their children. The application of the program was beneficial for both children and mothers. The program has had a high impact. The strategies used (model videos, micro-teaching, individualized intervention, empowerment) have been shown to be highly effective in achieving the proposed objectives. The role of the trainer has been a key factor that must be considered in future applications of the program. This could also be applied to parental figures and social educators.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia de la Comunicació i Canv