Conquesta, repartiment i organització militar de Mallorca. Els cavalls armats (1229-1350)

La tesi està estructurada en cinc capítols. En el primer explico els processos de Repartiment que inevitablement es produïren a totes les conquestes feudals d’al-Andalus i descric les tres fases del procés: l’ocupació del territori, la gestió de la victòria i el procés de colonització. El segon capítol està destinat a l’anàlisi dels diferents exemplars del Llibre de Repartiment de Mallorca, tant de la part reial com de les porcions nobiliàries. Valoro la problemàtica que genera la interpretació del seu contingut, així com les possibilitats que ofereixen per a l’estudi de la societat andalusina anterior a la conquesta. El tercer descriu el procés de conquesta de la Ciutat en poder dels almohades i d’ocupació del territori illenc per part de la host feudal de Jaume I, tot obviant les accions bèl·liques. Faig esment a alguns dels problemes que planteja l’operació, especialment aquells referits a les forces efectives d’ambdós bàndols en conflicte i a la procedència dels conqueridors. Finalment, presto un interès especial a la cronologia amb la intenció de fixar la seqüència correcta dels succeïts i de les accions posteriors. El quart capítol està aplicat a analitzar la gestió de la victòria. Hi faig l’estudi del repartiment del botí moble i semovent, amb un apartat dedicat al destí dels vençuts. Tot seguit explico la forma com es va realitzar el repartiment immoble de l’illa, intentant copsar les diferents fases, la seqüència temporal i els agents que hi intervingueren. A partir d’un primer repartiment a l’engròs entre el rei i els magnats més importants, individualitzo el repartiment de cadascuna de les porcions, el procés particular que seguiren per remunerar els beneficiaris respectius i els conflictes que es generaren al voltant de la qüestió. Com un apartat especial, analitzo el programa de colonització i promoció agrària que engegà el monarca a les rodalies de la Ciutat sota la denominació de Llibre de les Quarterades, així com els resultats que se’n seguiren. Seguidament examino la naturalesa territorial i jurídica de les senyories originades com a conseqüència del repartiment de l’illa, i l’empremta que la infeudació del regne a mans de l’infant Pere de Portugal i la creació de la diòcesi mallorquina deixà sobre aqueixes senyories, com a passa prèvia a avaluar el grau de reeiximent de la colonització. El darrer capítol estudia el sistema de defensa articulat per la host feudal amb l’objectiu d’impedir una teòrica re-ocupació de l’illa pels almohades, en el qual tenen una transcendència cabdal els cavalls armats. Partint de l’anàlisi del Memorial de cavalleries i cavalls armats que proporciona el Llibre del Repartiment, estudio la constitució de la cavalleria armada per part dels magnats, les diferents modalitats de prestació del servei, el ritme de creació de les cavalleries armades, l’evolució al llarg de la cronologia acotada, i la seva subsistència fins al segle XIX. Seguidament intento desxifrar les modificacions i innovacions que es van introduint en el sistema de defensa de l’illa al llarg del temps. En darrer terme, m’interessa capir la relació entre els titulars de les cavalleries i les elits dirigents mallorquines de la Baixa Edat Mitjana.La tesis está estructurada en cinco capítulos. El primero explica los procesos de Repartimiento que inevitablemente se produjeron en todas las conquistas feudales de al-Ándalus y describe las tres fases del proceso: la ocupación del territorio, la gestión de la victoria y el proceso de colonización. El segundo capítulo está destinado al análisis de los diferentes ejemplares del “Llibre del Repartiment” de Mallorca, tanto de la parte de realengo como de las porciones nobiliarias. Se valora la problemática que genera la interpretación de su contenido, así como las posibilidades que ofrecen para el estudio de la sociedad andalusí anterior a la conquista. El tercero describe el proceso de conquista de la Ciudad de Mallorca en poder de los almohades y la ocupación del territorio por parte de la hueste feudal de Jaume I, aunque obviando el relato de las acciones bélicas. Cita algunos de los problemas que plantea la operación, especialmente los referidos a las fuerzas efectivas de ambos bandos en conflicto y a la procedencia de los conquistadores. Finalmente, presta una atención especial a la cronología, con la intención de fijar la secuencia correcta de los acontecimientos y las acciones posteriores. El cuarto capítulo está aplicado a analizar la gestión de la victoria. Realiza el estudio del reparto del botín mueble y semoviente, con un apartado especial dedicado al destino de los vencidos. A continuación, explica cómo se realizó el repartimiento inmueble de la isla, intentando descubrir sus diferentes fases, su secuencia temporal y los agentes que intervinieron en él. A partir de un primer reparto entre el rey y los magnates, se individualiza el repartimiento de cada una de las porciones, el proceso particular que siguieron para remunerar a los respectivos beneficiarios y los conflictos que se generaron alrededor de esa cuestión. Como un apartado especial, se analiza el programa de colonización y promoción agraria que impulsó el monarca en los alfoces de la Ciudad bajo la denominación de “Llibre de les Quarterades”, así como los resultados obtenidos. Seguidamente se examina la naturaleza territorial y jurídica de las señorías originadas como consecuencia del reparto de la isla, y la impronta que la infeudación del reino a manos del infante Pedro de Portugal y la creación de la diócesis mallorquina dejaron sobre dichas señorías, como paso previo a evaluar el grado de éxito o fracaso de la colonización. El último capítulo estudia el sistema de defensa articulado por la hueste feudal con el objetivo de impedir una teórica reocupación de la isla por los almohades, en el cual adquieren gran trascendencia los caballos armados. Partiendo del análisis del Memorial de caballerías y caballos armados que proporciona el “Llibre del Repartiment”, se estudia la constitución de la caballería armada insular por parte de los magnates, las diferentes modalidades de prestación del servicio militar, el ritmo de creación de las caballerías armadas, la evolución a lo largo de la cronología acotada y su subsistencia hasta principios del siglo XIX. Seguidamente se intentan descifrar las modificaciones e innovaciones que se van introduciendo en el sistema de defensa de la isla a lo largo del tiempo. En último término, interesa captar la relación entre los titulares de las caballerías y las élites dirigentes mallorquinas de la Baja Edad Media.The thesis is structured in five chapters. The first explains the Repartimiento processes that inevitably occurred in all the feudal conquests of al-Andalus and describes the three phases of the process: the occupation of the territory, the management of victory and the colonization process. The second chapter is dedicated to the analysis of the different copies of the “Llibre del Repartiment” of Mallorca, both the royal part and the noble portions. The problems generated by the interpretation of its content are valued, as well as the possibilities they offer for the study of the al-Andalus society prior to the conquest. The third describes the process of conquering the City of Mallorca in the hands of the Almohads and the occupation of the territory by the feudal host of Jaume I, although ignoring the account of the warlike actions. He cites some of the problems posed by the operation, especially those referring to the effective forces of both sides in conflict and the origin of the conquerors. Finally, pays special attention to the chronology, with the intention of fixing the correct sequence of events and subsequent actions. The fourth chapter is applied to analyze the management of victory. Carries out the study of the distribution of movable and semi-mobile loot, with a special section dedicated to the fate of the vanquished. He then explains how the island’s real estate distribution was carried out, trying to discover its different phases, its temporal sequence and the agents who intervened in it. Starting with a first distribution between the king and the magnates, the distribution of each of the portions is individualized, the particular process that they followed to remunerate the respective beneficiaries and the conflicts that were generated around that issue. As a special section, the program of colonization and agrarian promotion impulsed by the monarch in the city’s alfoces under the name of “Llibre de les Quarterades” is analyzed, as well as the results obtained. Next, the territorial and legal nature of the lordships originated as a result of the distribution of the island is examined, and the trace that left on these lordships the infeudation of the kingdom at the hands of the Infante Pedro of Portugal and the creation of the Majorcan diocese, as a preliminary step to evaluate the degree of success or failure of colonization. The last chapter studies the defense system articulated by the feudal host with the aim of preventing a theoretical reoccupation of the island by the Almohads, in which armed horses acquire great importance. Starting from the analysis of the Memorial of Cavalry and Armed Horses provided by the “Llibre del Repartiment”, the constitution of the insular armed cavalry by the magnates, the different modalities of rendering the military service, the rhythm of creation of the armed cavalries is studied, the evolution along the limited chronology and their subsistence until the beginning of the XIX century. Next, an attempt is made to decipher the modifications and innovations that are being introduced into the island’s defense system over time. Ultimately, it is interesting to capture the relationship between the holders of the cavalries and the Majorcan ruling elites of the late Middle Ages.Universitat Autònomad de Barcelona. Programa de Doctorat en Cultures en Contacte a la Mediterràni