La influència de la cultura juvenil en la confecció d’un cànon literari alternatiu

Aquesta memòria parteix de la hipòtesi que, en l’àmbit de l’educació superior, existeix, en els primers cursos, una certa desconnexió entre la prescripció literària i cultural en les aules i la cultura juvenil de base de l’alumnat. Aquesta distància ha estat generada per l’emergència de noves formes de mediació, que han relegat a un segon plànol els agents tradicionals ―com ara els professionals de l’educació, les biblioteques, les llibreries, etc.― a favor d’altres mètodes ―com ara la recomanació per parells, a través de les xarxes socials (Lluch, 2014; 2017a; 2017b; Francés 2019). Per tant, és urgent investigar en la creació de cànons alternatius a l’acadèmic (García-Roca, 2020), tant en l’àmbit literari com en una concepció més àmplia de la cultura juvenil: esbrinar quins són els hàbits i les preferències lectores del nostre alumnat per dissenyar després propostes didàctiques de connexió entre aquestes preferències i l’ensenyament superior, concretament en el cas de les diverses assignatures impartides pel Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. Aquest enfocament es basa també en la importància que l’estètica de la recepció atorga al paper del lector en la construcció del seu intertext lector i la competència literària que s’hi basa (Bordons i Díaz-Plaja 2004)