Entre filosofia i pedagogia: el pensament crític a l’aula

[cat] La Teoria Crítica de l’Escola de Frankfurt neix com a pretensió de superació de la Teoria Tradicional afermada amb la raó instrumental, que indirectament havia estat culpable de les més absolutes barbaries del segle XX. La Teoria Crítica posteriorment influirà en el món de l’educació i sorgirà un enfocament crític de la pedagogia que tindrà com a objectiu superar aquelles pedagogies tradicionals basades en la instrumentalitat, la neutralitat i l’automatització per un altre model educatiu crític, polític i emancipador. Intentaré demostrar i justificar, per què aquest model tradicional ha quedat ja obsolet i necessita renovar-se; i el per què és important que existeixi la possibilitat d’implementar una pràctica docent basada en una pedagogia crítica que orienti també el seu plantejament als fins i no només als mitjans, per tal de formar ciutadans crítics i capaços d’autodeterminar-se, no sotmesos a interessos i criteris aliens o dominants i capaços de qüestionar la realitat que els envolta Crec que la filosofia és l’assignatura en què els plantejaments d’una pedagogia crítica no només poden modificar aspectes concrets de la matèria sinó que pot fonamentar tota la pràctica docent, la determinació dels continguts i el disseny de la programació. Per això també presentaré, com a exemple, tres propostes didàctiques (Valors de 3r, Valors de 4t, i Filosofia de 1r de Batx.) partint dels principis, propòsits i mètodes que formulen alguns pedagogs que es situen en posicions properes a una teoria crítica de l’educació