El sensellarisme a Barcelona : estudi de les persones que viuen al carrer a Barcelona a partir de censos i recomptes [ApS]

El nostre treball té la pretensió de descriure la situació dels joves immigrants sense llar a la ciutat de Barcelona demostrant que la seva presencia a la nostra ciutat ha augmentat des del 2008 fins al present com també ho ha fet el sensellarisme en general. En revisar la literatura especialitzada constatem que la gent sense llar s'ha definit com un agregat de persones molt heterogeni, que l'única cosa que tenen en comú és una mateixa situació d'exclusió residencial. Per això en aquest treball busquem diferenciar i contraposar la idea d'agregat a la de col·lectiu centrant-nos en les diferents experiències d'aquests persones i concretament en les dels joves immigrants. Com apunten diversos estudis la manca d'una identitat compartida i projectada i aquesta manca de col·lectivització ha impedit que s'organitzessin per la defensa dels seus drets cap a un interès comú. La invisibilització dels diferents segments en la heterogeneïtat del grup de persones sense llar procedeix de la tradició punitiva assistencial i paternalista que ha anat conformant un subjecte passiu, al qual fins ara se li ha donat escasses oportunitats d'acte-organització i participació activa en la defensa de les seves necessitats i drets. A través de l'anàlisi de les enquestes a persones sense llar desenvolupades per la Fundació Arrels els anys 2019 i 2020 el treball descriu les característiques del sensellarisme a la nostra ciutat fent especial esment de les esperances i necessitats de les persones que no poden accedir a un habitatge.Nuestro trabajo tiene la pretensión de describir la situación de los jóvenes inmigrantes sin hogar en la ciudad de Barcelona demostrando que la suya presencia en nuestra ciudad ha aumentado desde el 2008 hasta el presente como también lo ha hecho el sinhogarismo en general. Al revisar la literatura especializada constatamos que la gente sin hogar se ha definido como un agregado de personas muy heterogéneo, que lo único que tienen en común es una misma situación de exclusión residencial. Por eso en este trabajo buscamos diferenciar y contraponer la idea de agregado a la de colectivo centrándonos en las diferentes experiencias de estas personas y concretamente en las de los jóvenes inmigrantes. Cómo apuntan varios estudios la carencia de una identidad compartida y proyectada y esta carencia de colectivización ha impedido que se organizaran por la defensa de sus derechos hacia un interés común. La invisibilitzación de los diferentes segmentos en la heterogeneidad del grupo de personas sin hogar procede de la tradición punitiva asistencial y paternalista que ha ido conformando un sujeto pasivo, al cual hasta ahora se le ha dado escasas oportunidades de acto-organización y participación activa en la defensa de sus necesidades y derechos. A través del análisis de las encuestas a personas sin hogar desarrolladas por la Fundación Arrels en 2019 y 2020 el trabajo describe las características del sinhogarismo en nuestra ciudad haciendo especial mención de las esperanzas y necesidades de las personas que no pueden acceder a una vivienda.Our work aims to describe the situation of young homeless immigrants in the city of Barcelona, demonstrating that their presence in our city has increased from 2008 to the present, as has homelessness in general. When reviewing the specialized literature, we find that homeless people have been defined as a very heterogeneous group of people, that the only thing they have in common is the same situation of residential exclusion. For this reason, in this work we seek to differentiate and counterpose the idea of the aggregate to that of the collective, focusing on the different experiences of these people and specifically those of young immigrants. How several studies point out the lack of a shared and projected identity and this lack of collectivization has prevented them from organizing for the defense of their rights towards a common interest. The invisibility of the different segments in the heterogeneity of the group of homeless people comes from the punitive care and paternalistic tradition that has been shaping a passive subject, who until now has been given few opportunities for act-organization and active participation in the defense of their needs and rights. Through the analysis of the homeless surveys carried out by the Arrels Foundation in 2019 and 2020, the work describes the characteristics of sensellarisme in our city, making special mention of the hopes and needs of people who cannot access a home