La qualitat de vida en les persones que pateixen esquizofrènia. Resultats de les escales genèriques i específiques.

El concepte de Qualitat de Vida (QV) apareix per a definir l’estat de benestar de les persones d’una societat i s’incorpora a la medicina quan, atesa la millora de l’efectivitat dels tractaments i l’expectativa de vida, comença a ser important no tan sols quant viu una persona sinó com de bé viu. El concepte de Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) té diverses definicions, però el podem entendre com la percepció que té una persona sobre com la salut influeix en el seu benestar. La QVRS es pot mesurar amb instruments genèrics, que es poden utilitzar en qualsevol tipus de poblacions, o instruments específics per a un trastorn, dissenyats per a tenir en compte específicament els problemes associats a una determinada patologia. Els objectius d’aquesta tesi són descriure els factors sociodemogràfics i clínics que influencien la QVRS en persones amb esquizofrènia, mesurada tant amb escales específiques de QV com amb escales genèriques; i comparar els resultats en aquests dos tipus d’escales, amb el propòsit d’entendre millor el seu ús en persones que pateixen esquizofrènia. El present treball està basat en l’estudi Pattern, un estudi observacional multicèntric prospectiu, amb un any de seguiment, que va avaluar l’atenció i els resultats clínics de 1.345 persones majors de 18 anys, en situació clínica estable i tractament ambulatori per esquizofrènia a 8 països. L’avaluació va consistir en l’Escala de la Síndrome Positiva i Negativa (PANSS), l’Escala d’Impressió Clínica Global - Esquizofrènia (CGI-SCH), el qüestionari EuroQol (EQ-5D i EQ-EVA), el Short Form-36 (SF-36), i l’Escala de Qualitat de Vida en l’Esquizofrènia (SQLS). Les dones en general van referir tenir una pitjor QVRS en totes les escales, tant en els valors absoluts com ajustats en els models estadístics multivariants, excepte en la tarifa de l’escala EQ-5D en què les diferències no es mantenien en el model estadístic. Aquestes diferències són més remarcables perquè no es van trobar diferències importants en la gravetat dels símptomes positius i negatius, encara que sí en els depressius. Entre els símptomes psiquiàtrics, els símptomes depressius foren els més fortament associats xii una pitjor QV en general en totes les escales, tant en el grup global com en cada gènere. Tanmateix, van existir diferències de gènere en la influència dels símptomes positius i negatius, doncs els primers van ser rellevants en el grup global i els homes, i els segons només en les dones. La nostra troballa de símptomes depressius com a factor determinant de la QVRS és coherent amb molts altres estudis de QV. Amb tot, les relacions entre símptomes positius i negatius i QVRS ha estat menys consistent, existint una important diversitat de resultats. Una gravetat més alta dels símptomes cognitius en l’escala PANSS es va associar amb una millor QV en les escales EQ-EVA i SF-36, component mental. Va existir una alta correlació entre les puntuacions de les escales genèriques i específiques, el que reforça la utilitat dels dos tipus d’escales en les persones amb esquizofrènia. En el seguiment a un any, vam observar canvis menors en els símptomes i la QV, probablement a conseqüència que la selecció de la mostra es va limitar a persones que presentaven estabilitat clínica. En resum, els resultats d’aquesta tesi mostren que la QVRS, mesurada tant amb escales genèriques com específiques, està altament associada a la simptomatologia depressiva i presenta diferències de gènere, específicament que les dones perceben una pitjor QV que els homes i que en les dones, però no en els homes, la simptomatologia negativa està associada a pitjor QV.The objectives of this thesis are to describe the sociodemographic and clinical factors that influence HRQoL in people with schizophrenia, measured with both QoL specific and generic scales; and compare the results on these two types of scales with the aim of better understanding their use in people with schizophrenia. The present work is based on the Pattern study, a prospective multicenter observational study, with one year of follow-up, which evaluated the care and clinical outcomes of 1,345 people over 18 years of age in stable clinical situation and outpatient treatment for schizophrenia in 8 countries. The evaluation consisted of the Positive and Negative Syndromes Scale (PANSS), the EuroQol questionnaire (EQ-5D and EQ-VAS), the Short Form-36 (SF-36), and the Schizophrenia Quality of Life Scale (SQLS). Women generally reported having a worse HRQoL in all scales in both absolute and adjusted values in multivariate statistical models, except in the EQ-5D scale score, where differences were not maintained in the model. Among psychiatric symptoms, depressive symptoms were the most strongly associated with a poorer overall QoL at all scales, both in the global group and in xiv each gender. However, there were gender differences in the influence of positive and negative symptoms, as the former were relevant in the global group and men, and the latter only in women. A higher severity of cognitive symptoms in the PANSS scale was associated with a better QoL as measured with the EQ-EVA scale and the SF-36 scale, mental component. There was a high correlation between the scores of the generic and specific scales, which reinforces the usefulness of the two types of scales in people with schizophrenia. At one-year follow-up, we observed minor changes in symptoms and QoL, probably as a result of sample selection being limited to people with clinical stability. In summary, the results of this thesis show that HRQoL, measured with both generic and specific scales, is highly associated with depressive symptoms and presents gender differences, specifically that women perceive a worse QoL than men and that in women, but not in men, negative symptoms are associated with a worse QoL