L’evolució humana. L’evidència lingüística

A The Descent of Man (1871), Darwin fonamenta la idea que la nostra espècie va originar-se per selecció natural, la ment inclosa. Consegüentment, enfronta el repte de Max Müller segons el qual la capacitat de llenguatge en particular no pot explicar-se per l’acció de la selecció natural. El repte el supera Darwin amb una conjectura sobre l’evolució del llenguatge que és menys coneguda però més suggeridora i poderosa, completa i integrada que d’altres ara vigents; a més, en centrar-se en la parla articulada, és més plausible biològicament. La potència de la seva proposta neix d’un coneixement profund del llenguatge. També aquí Darwin estudia la filogènia amb la vista posada en l’ontogènia. No se li escapa tampoc la glossogènia, és a dir, el canvi lingüístic. Filogènia, ontogènia i glossogènia constitueixen, per aquest ordre, les tres parts d’aquest article.Paraules clau: Darwin, parla, vocal production learning, evolució del llenguatge, adquisició del llenguatge, glossogènia.In The Descent of Man (1871), Darwin underpins the idea that our species was evolved by natural selection, which includes the human mind. Consequently, he has to face Max Müller’s challenge that our capacity for language cannot be explained through natural selection. Such a challenge is overcome by Darwin by means of a conjecture which is more suggestive and powerful, complete and integrative than others now current; besides, by being centered in speech, it is more plausible biologically. The power of Darwin’s proposal arises from a deep knowledge of language. Here, as elsewhere in the Darwinian enterprise, phylogeny is studied with an eye on ontogeny. Glossogeny, it is to say, linguistic change is also contemplated. Phylogeny, ontogeny and glossogeny, in this order, are discussed in the three parts of the present essay.Keywords: Darwin, speech, vocal production learning, evolution of language, language acquisition, glossogeny