El Bolero de Ravel: Una dansa mística amagada darrere un ball sensual. Una aproximació al seu significat simbòlic

Claudio Naranjo’s thesis that Ravel’s Bolero was inspired by a Sufi dance allows us to delve deeper into an interpretative reading of a symbolic message. The relationship between music and number throbs within the rhythmic, melodic, harmonic and timbre parameters of the work’s musical discourse. The reiterative return and resurgence of the melody from the pole of the tonic in Ravel’s Bolero forms the structure of a melodic cone, which ascends, coloured with new incoming frequencies, into a sonorous helicoidal spiral, leading to the luminous metamorphosis of a perfect and absolute realization at the end of this magnificent composition.Keywords: Maurice Ravel, Bolero, music and symbolism, music and number, mystical dance, body and music, 20th-century French music.La hipòtesi de Claudio Naranjo sobre la inspiració del Bolero de Ravel en una dansa sufí permet aprofundir en una lectura interpretativa del missatge simbòlic que, a través de l’òptica de les relacions entre música i número, sembla bategar sota els paràmetres rítmics, melòdics, harmònics i tímbrics del discurs musical de l’obra. El retorn reiteratiu i el ressorgiment de la melodia, des del pol de la tònica, desplega l’estructura d’un con melòdic que ascendeix, acolorit de noves freqüències, en una espiral sonora helicoïdal, que mena a la metamorfosi lluminosa d’una realització perfecta i absoluta al terme de l’obra.Paraules clau: Maurice Ravel, Bolero, música i simbolisme, música i número, dansa mística, el cos i la música, música francesa del segle XX