Climate litigation in Spain: A prospective

La dependència de les institucions tradicionals de producció normativa d’estructures de poder transnacionals i opaques, en el context de la fase global i financera de l’evolució sistema-món capitalista. desplaça progressivament l’èmfasi, en relació amb l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, des de la regulació a l’adjudicació, del poder legislatiu al poder judicial. És per això que, en els últims anys, s’ha desenvolupat progressivament la litigació climàtica. Casos emblemàtics, com Urgenda, als Països Baixos, i Juliana, als Estats Units, han posat de manifest que l’espai forense esdevé un àmbit útil i innovador per impulsar la reacció social davant de la transformació antròpica del Sistema Terra, permetent la participació activa d’actors no institucionals i l’apoderament de la ciutadania. D’aquesta manera, es poden desplegar estratègies de control del poder i exigència de responsabilitats, amb la finalitat de permetre la transformació progressiva de la presa de decisions per ajustar-la a les exigències de la transició cap a l’Antropocè. En aquest marc, es proposa una anàlisi prospectiva de la litigació climàtica a Espanya, a partir dels fonaments constitucionals.The dependence of the traditional normative powers regarding the transnational and opaque structures of the capitalist world-system, in its global and financial phase, moves progressively the emphasis from regulation to adjudication, from the legislative to the judiciary, in the shaping of social responses of adaptation and mitigation regarding climate change. In this context, in recent years, climate litigation has been developed. Leading cases, as Urgenda, in the Netherlands, or Juliana, in the United States, have underlined that the courts have become a useful and innovative space to propel the social reaction, confronting the anthropic transformation of the Earth System and allowing the active participation of non-institutional actors, as well as the empowerment of the citizens. With this, people can deploy strategies of control of power, accountability and demand of liabilities, allowing the transformation of decision-making processes to adjust them to the needs of the transition to the Anthropocene. Within this framework, this paper aims to provide an appraisal of climate litigation in Spain, starting from its constitutional foundations