El bloc residencial: dels ideals moderns als errors urbans

Caminant per les nostres ciutats sovint ens trobem amb grans unitats habitacionals repetides en sèrie que freqüentment s’associen amb àrees urbanes on el vandalisme i la seguretat dels residents es troba fora de control a causa del caràcter depressiu i agressiu dels seus espais. Aquestes edificacions, conegudes també com a blocs lineals d’habitatge social, van començar a proliferar a mitjans del segle XX donant resposta a la creixent demanda d’habitatge després de la guerra. Aquests desenvolupaments de l’habitatge responien a unes necessitats i tecnologies del moment, pensats per tal de poder satisfer únicament les necessitats residencials bàsiques de la classe obrera. No obstant les unitats edificatories construïdes van aconseguir controlar la imperiosa necessitat d’habitatge social del moment, gran part del parc residencial que es va arribar a construir presenta avui en dia greus mancances, generant així espais poc acollidors rebutjats per la resta de la societat. Aquest treball proposa un recorregut sintètic en l’evolució que aquests blocs lineals d’habitatge social han experimentat al llarg dels seus anys d’existència. Tracta d’aclarir, a partir d’una anàlisi tipològica de diferents casos d’estudi, els fonaments i les idees clau de cada un dels models analitzats, així com les mancances funcionals respecte a les necessitats i les noves dinàmiques de la societat actual. D’aquesta manera, s’analitzen sis casos d’estudi de diferents ciutats localitzats arreu del món, tots ells considerats els més representatius de cada etapa. El treball conclou amb un exercici de reflexió, on s’intentarà comprovar si les estratègies de rehabilitació donades pels diferents casos d’estudi poden o no millorar el teixit residencial de la Mariola (Lleida).Walking through our cities we often encounter large, repeated residential units developed in series that frequently are associated with urban areas where vandalism and the safety of residents are out of control due to the oppressive and aggressive nature of their spaces. These buildings, also known as linear blocks of social housing, began to proliferate in the mid-20th century in response to the growing demand for housing after the war. These housing developments responded to the needs and technologies of the time, designed to satisfy the basic requirements of the working class. However built residential units managed to control the imperious need for social housing at the time, much of the residential park that was built today presents serious shortcomings, thus creating unaccuracy spaces rejected by the rest of society. This work proposes an overview in the evolution that these linear social housing blocks have experienced over their years of existence. It aims to clarify from a type analysis of different cases of study the fundamentals and key ideas of each model, as well as the functional shortcomings regarding the needs and new dynamics of today’s society. In this way, six cases of study from different cities located around the world are examined, all of which are considered the most representative of each stage. The work concludes with a reflection exercise, where it will be attempted to check whether the rehabilitation strategies given by the various cases of study may or may not improve the residential fabric of of the residential neighborhood La Mariola (Lleida)