Fabricación y adaptación de una montura impresa con tecnología 3D SLA

En aquest treball s'explica com crear i dissenyar una muntura adaptada a un usuari mitjançant tecnologia 3D SLA. Per a aquesta fi s'explicarà detalladament el procés d'adaptació, així com tot el referent a tecnologia SLA i a materials. Primer es farà una introducció de la tecnologia SLA i dels materials que disposem amb aquest tipus d'impressió i un estudi de la seva viabilitat per utilitzar en ulleres. També s'explicaran altres tècniques com el modelat per deposició fosa i una comparativa entre aquestes dues esmentades. En segon lloc, es fa una proposta per a la correcta adaptació de les ulleres al subjecte mitjançant programari per tal d'imprimir la muntura el més ajustada possible. Per demostrar la viabilitat del que s'ha exposat, s'exposarà un cas d'adaptació real amb tot el protocol dissenyat anteriorment i finalment imprimint i muntant la muntura resultant. S'ha aconseguit imprimir la muntura ideal després d'imprimir diverses muntures fallides i ha resultat dins de paràmetres d'adaptació acceptables. La utilització de la impressió 3D ens dóna l'oportunitat de dissenyar una muntura amb els paràmetres ideals per a cada usuari, sent important sobretot en persones amb paràmetres facials fora del que és habitual. A més, la tecnologia SLA ens permet obtenir acabats de resolució de capa de poques micres, el que és gairebé imperceptible per l'ull. D'altra banda, la estereolitografia té punts en contra, com el seu postprocessat i haver de generar un suport per a la seva impressió. En conclusió, és una bona tècnica però hi ha més tècniques que seria interessant explorar, com el Sinteritzat selectiu per làser