François Viète: introducció de la nova àlgebra

L’articulació de l’àlgebra i la geometria va ser una de les novetats principals a les matemàtiques del segle XVII. El procés, que actualment s’anomena algebrització de les matemàtiques, va ser principalment el resultat de la introducció de procediments algebraics per resoldre problemes geomètrics, i va afavorir dues transformacions fonamentals en la matemàtica: la creació de l’avui anomenada geometria analítica i, més tard, el sorgiment de l’actualment denominat, càlcul infinitesimal [5, 6]. Aquestes disciplines van obtenir el seu poder excepcional quan les connexions entre les expressions algebraiques i les corbes, i entre les operacions algebraiques i les construccions geomètriques, van ser establertes. En aquest text es pretén reflexionar sobre com la difusió de l’obra algebraica del matemàtic francès François Viète (1540-1603) va influir i propiciar el desenvolupament d’aquest procés d’algebritzacióPostprint (published version