Simulación de la red insular de Ibiza y Formentera

Les xarxes elèctriques es distingeixen entre si per la topologia de la xarxa, característiques de la demanda, així com la capacitat i tecnologia de les instal·lacions generadores. En xarxes elèctriques fortament interconnectades, les variacions de nivells de tensió són imperceptibles, la inèrcia de el sistema és alta i poques vegades es perd l'estabilitat o hi ha falta de potència. El subministrament elèctric queda totalment garantit i la integració de fonts d'energia renovables és relativament senzill i positiu per a la diversificació del mix energètic del conjunt. No obstant això, en xarxes considerades febles l'estabilitat i potència no estan sempre garantides ja que una pertorbació pot afectar enormement a el conjunt. A més, la penetració de generació de font variables com el cas de generació fotovoltaica suposa un desafiament tant pel que fa a l'impacte dels generadors sobre la xarxa, com a l'impacte de la xarxa sobre els generadors. En aquest sentit, la qualitat de el subministrament elèctric es pot veure perjudicada; la programació de grups i el despatx d'unitats de generació pot resultar problemàtic en xarxes febles sense interconnexió externa; i fins i tot l'estabilitat es pot veure compromesa a partir de certes ràtios de penetració. D'altra banda, els generadors han d'afrontar els problemes tècnics presents en aquestes xarxes: problemes de ressonàncies en xarxes febles extenses, grans excursions de freqüència i propagació de buits de tensió en petites xarxes insulars, interaccions de control, baixa qualitat de la subministrament a causa de la presència de flicker, desequilibris i harmònics, així com tensions fora dels nivells permesos i problemes per a subministrar la potència necessària. Per tant, la present tesi proposa una metodologia de verificació de la fiabilitat de sistema en termes de potència davant diversos escenaris i contingènciesLas redes eléctricas se distinguen entre sí por la topología de la red, características de la demanda, así como la capacidad y tecnología de las instalaciones generadoras. En redes eléctricas fuertemente interconectadas, las variaciones de niveles de tensión son imperceptibles, la inercia del sistema es alta y rara vez se pierde la estabilidad o hay falta de potencia. El suministro eléctrico queda totalmente garantizado y la integración de fuentes de energía renovables es relativamente sencillo y positivo para la diversificación del mix energético del conjunto. Sin embargo, en redes consideradas débiles la estabilidad y potencia no están siempre garantizadas ya que una perturbación puede afectar enormemente al conjunto. Además, la penetración de generación de fuente variables como el caso de generación fotovoltaica supone un desafío tanto en cuanto al impacto de los generadores sobre la red, como al impacto de la red sobre los generadores. En este sentido, la calidad del suministro eléctrico puede verse perjudicada; la programación de grupos y el despacho de unidades de generación puede resultar problemático en redes débiles sin interconexión externa; e incluso la estabilidad puede verse comprometida a partir de ciertas ratios de penetración. Por otro lado, los generadores deben afrontar los problemas técnicos presentes en dichas redes: problemas de resonancias en redes débiles extensas, grandes excursiones de frecuencia y propagación de huecos de tensión en pequeñas redes insulares, interacciones de control, baja calidad del suministro debido a la presencia de flicker, desequilibrios y armónicos, así como tensiones fuera de los niveles permitidos y problemas para suministrar la potencia necesaria. Por lo tanto, la presente tesis propone una metodología de verificación de la fiabilidad del sistema en términos de potencia ante diversos escenarios y contingenciasObjectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant::7.2 - Per a 2030, augmentar substancialment el percentatge d’energia renovable en el con­junt de fonts d’energi