Ser vídua a la Catalunya medieval

Amb una petita mirada a la documentació medieval, descobrim l'abundància de vídues que hi apareixen, de totes les condicions socials. Certament, les vídues són fàcilment identificables perquè, darrere del nom, s'especifica clarament que es tracta d'una dona vídua o bé que és la muller d'un home difunt. Per tant, es tracta d'un col·lectiu àmpliament visible a les fonts, a diferència dels homes vidus, que difícilment es poden identificar, ja que el seu nom no sol anar acompanyat d'aquesta menció. Les vídues, igual que els pobres i els orfes, formaven part de la categoria de les persones miserables. Les fonts medievals ofereixen una imatge de les vídues com a éssers dèbils que han de ser protegits, pel fet que vivien sense la pretesa protecció masculina. En la mentalitat col·lectiva, en els documents i, desgraciadament, moltes vegades també en la realitat, aquesta consideració de la vídua com a persona pobra i miserable es va mantenir, no només durant l'edat mitjana, sinó més enllà en el temps