Edición y mecenazgo: la publicación de historias generales en Cataluña (1599-1628)

Al llarg del primer terç del segle XVII es produeix un intent destacat, per part de la historiografic catalana, de comptar amb una història general autòctona. Cap de les cròniques escrites i editades al llarg d'aquest període per autors com Francesc Diago, Jeroni Pujades i Andreu Bosch no van ser degudes a la iniciativa de les institucions catalanes; així mateix, com denunciava Esteve de Corbera als preliminars de la Cataluña Illustrada (Nàpols, 1679), una obra escrita cap a 1630, no existia al Principat un historiador oficial equivalent als que treballaven a l'Aragó o a València. En aquest article analitzo el procés de publicació de tres històrics generals, estampados entre 1599 i 1628, i àmpliament documentades sobretot gràcies a les aprovacions, llicències i privilegis d'edició continguts a les seves pàginas inicials, però també a partir de l'existència puntual d'algun contracte d'impressió, del conegut Dietari de Jeroni Pujades -un dels autors- i dels registres corresponents a les Deliberacions del Consell de Cent -en tant que institució editora-: els pròlegs i les dedicatòries impreses són textos de caràcter més literari que no faciliten una datació exacta, motiu pel qual han sigut utilitzats amb molta més prudència. Les tres obres escollides representen modalitats diferents d'edició i mecenatge: la Historia de la Provincia de Aragón de la orden de Predicadores (1599) és una crònica eclesiàstica dels regnes de la Corona d'Aragó redactada per Francesc Diago des del punt de vista de l'ordre dominic -al qual pertanyia l'autor-, que va ser impulsada, sufragada i estampada per les màximes autoritats de l'institut religiós; en canvi, la Crònica Universal de Catalunya (1609) la va escriure Jeroni Pujades a iniciativa pròpia, si bé va gaudir des del principi del patrocini actiu del Consell de Cent de Barcelona, en tercer i darrer lloc, no ens consta que Andreu Bosch rebés cap tipus d'ajut econòmic de les administraciones catalanes per publicar el conegut Sumari dels títols d'honor de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya (1628).During the first third of the XVIIth century the Catalan historiography trics having an own General History. None of the chronicles that were written and published during this period by authors such as Francesc Diago, Jeroni Pujades or Andreu Bosch were promoted thanks to the initivative of the Catalan institutions; besides, as Esteve de Corbera proclaimed on the preliminary pages of the Cataluña Illustrada (Napples, 1679), a work written c. 1630, there was no official histerien in Catalonia similar to the ones worked in Aragón or Valencia. In this article I analyze the process of publishing of three general histories, belonging to the period 1599-1628, that are widely documented, mainly thanks to the aprovals, printing licences and privileges located in the "paratexte", but also, due to the existence of some personal diary of the author, a printing contract and the documents of the resolutions of the Consell de Cent of Barcelona as a institutional publisher, the printed prologues and dedications are more literary texts that don't provide exact dates, so that I have used them more cauiously. The third chosen works perform different forms of publishing and patronage: the Historia de la Provincia de Aragón de la orden de Predicadores (1599) is an ecclesiastic history of the kingdoms of the Corona de Aragón written by Francesc Diago from the point of view of his Dominic order, that was promoted, financed and printed by the autorities of the religion, nevertheless, the Crònica Universal de Catalunya (1609) was began thants to the initiative of the author, Jeroni Pujades, although the Consell de Cent of Barcelona always acted as an active patron of the chronicle; finally, it seems any public institution supported the Sumari dels títols d'honor de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya (1628) by Andreu Bosch.-