El uso de la historia en las contiendas municipalistas de Cerdeña de la primera mitad del siglo XVII

La competència entre Cagliari i Sassari, les dues ciutats més grans de Sardenya, profundamente arralada en la seva configuració municipal baixmedieval, es va aguditzar a principis del segle XVII a causa de la crisi econòmica, que va afectar a tots els grups socials. Una de les armes més eficaces i punyents en aquesta vehement controvèrsia van ser els llibres d’història. Una varietat de textos (grans tractats a l’estil dels de Zurita o Mariana, panflets, fulls i fins i tot manuscrits, que circularen en vàries còpies) van exposar els fets històrics d’ambdues ciutats, sovint fent ús de la ficció. D’aquesta manera va nèixer una historiografia militant, amb el propòsit de crear una memòria col.lectiva per a cada ciutat, la qual es remuntava fins al passat més antic. Reclamaven la primacia civil i eclesiàstica, moltes vegades en detriment de la veritat histórica.The rivalry between Cagliari and Sassari, the two largest cities of Sardinia, deeply rooted in their late medieval municipal organization, became sharper by the beginning of the seventeenth century because of the economic crisis which affected all the social groups. One of the most efficient and lacerating weapons in this vehement controversy were history books. A variety of texts (great teatrises like those of Zurita or Mariana, pamphlets, flying sheets, and even manuscripts circulating in a number of copies) presented historical facts of both cities, usually resorting to fiction. Thus a militant historiography was born, seeking to build a collective memory for each city, which went back to the most remote past. They claimed civil and eclesiastical primacy, many times to the detriment of historical truth.-