Perspectives audiovisuals de l'espai a Llucià de Samòsata

En un context en què els estudis sobre la percepció sensorial en l’Antiguitat són tendència, aquest article es proposa analitzar i demostrar com els sentits de la vista i l’oïda juguen un paper determinant en la construcció imaginària de l’espai a Llucià de Samòsata. Si diverses evocacions sensorials activen una vívida ficció a Relats verídics (el receptor de la narració n’experimenta amb molta enárgeia les circumstantiae espacials), una sèrie de reflexions de caràcter audiovisual reprodueixen l’espai (circumstantia que, aquí, esdevé temàtica principal) descrit a Sobre la sala. Efectivament, l’autor insisteix en una sèrie d’evocacions visuals i auditives que promourien la imaginació d’un autèntic espai de declamació i performance fins al punt que arribarem a considerar aquesta laliá com una metàfora il·lustrativa de les bones pràctiques d’un sofista. Comprovarem, doncs, com l’autor de Samòsata tenia una tendència habitual a recórrer als sentits de la percepció per captar l’atenció de l’auditori, implicar-lo en el context de les seves composicions i fer que imaginés vivament les situacions i els espais descrits.Studies in sensorial perception of space in the Classical Antiquity are currently trendy. Thus, the aim of this paper is to analyze and demonstrate how the sight and the audition senses have a special role to build an imaginary space in Lucian of Samosata. On the one hand, in True Stories we identify sensorial evocations activating a fiction as vivid, so the public would experiment the circumstantiae of the plot in his own mind: something that appears ironically hyper realistic. On the other hand, we find similar examples and, specially, more reflexive ones that reproduce the space in The Hall, in which the main subject is the topographic circumstantia of a declamation room that would be a metaphor of the good techniques, which a sophist executes in their discourses. Hence, we will demonstrate how the Samosata’s writer used to apply the sensorial perception to make the public more interested and immersed in the spaces of the plot, imagining it as vividly as Lucian describes them.En un context en què els estudis sobre la percepció sensorial en l’Antiguitat són tendència, aquest article es proposa analitzar i demostrar com els sentits de la vista i l’oïda juguen un paper determinant en la construcció imaginària de l’espai a Llucià de Samòsata. Si diverses evocacions sensorials activen una vívida ficció a Relats verídics (el receptor de la narració n’experimenta amb molta enárgeia les circumstantiae espacials), una sèrie de reflexions de caràcter audiovisual reprodueixen l’espai (circumstantia que, aquí, esdevé temàtica principal) descrit a Sobre la sala. Efectivament, l’autor insisteix en una sèrie d’evocacions visuals i auditives que promourien la imaginació d’un autèntic espai de declamació i performance fins al punt que arribarem a considerar aquesta laliá com una metàfora il·lustrativa de les bones pràctiques d’un sofista. Comprovarem, doncs, com l’autor de Samòsata tenia una tendència habitual a recórrer als sentits de la percepció per captar l’atenció de l’auditori, implicar-lo en el context de les seves composicions i fer que imaginés vivament les situacions i els espais descrits