El lloc de les dones en l'ensenyament de la història a Itàlia. Estudi de cas múltiple. Una recerca sobre el problema de la formació del professorat

Aquesta investigació pretén dibuixar quin és el lloc de les dones a l'ensenyament de la història a Itàlia i en la formació del professorat. La desigualtat que encara hi ha entre homes i dones al país, la feminització de la professió docent i algunes polèmiques sexistes i homòfobes sobre la proposta d'introducció del gènere a l'escola (llei 107/2015) van ser el punt de partida de la recerca. Ens vam fer unes preguntes inicials: les lleis educatives italianes han parlat mai de la inclusió de les dones o de la perspectiva de gènere? Els manuals d'història, les revistes de didàctica de la història, d'història i feministes tracten temes d'història de les dones, del seu ensenyament i de la formació del professorat? El professorat què pensa i com ensenya història i ciències socials? Té en compte la història de les dones o la perspectiva de gènere? Des de la interpretació sociocrítica, es va construir el marc de lectura del fenomen des de la perspectiva feminista interseccional, la teoria de l'opressió i de la injustícia epistèmica i epistemològica. En un segon moment, es va fer una revisió bibliogràfica sobre les temàtiques de la recerca, amb especial atenció a la inclusió de les dones a la història i la formació del professorat. Metodològicament, es va optar per l'estudi de cas múltiple amb una visió sistèmica de tots els elements que conformen el sistema ensenyament, és a dir la part legislativa, manuals i materials de suport didàctic i programes de formació del professorat. Els resultats obtinguts es van interpretar amb el marc teòric i conceptual construït especialment, i així verificar les hipòtesis plantejades. En síntesi, (1) les lleis italianes duren molt poc temps a causa del canvis de governs i cap govern aplica la llei educativa del govern anterior sense retocar-la. Només la llei 107/2015 parla de gènere a l'aula i en la formació del professorat en forma més estructurada. Després hi ha la llei Fioroni que esmenta el gènere com a element a incloure en la interpretació de la complexitat històrica, i la llei Carrozza que cita la perspectiva de gènere com a necessitat per combatre la violència de gènere. Els manuals es caracteritzen per una narració tradicional i poca és la presència de dones, sempre blanques, filla o muller o mare d'algun home de prestigi. Les revistes de didàctica de la història són les que més tracten les temàtiques de gènere, quasi bé gens les d'història. El tema de l'ensenyament no és present a la revistes feministes analitzades, i a les revistes d'història és tracta més aviat la història de l'ensenyament o de les lleis educatives, més que no pas la didàctica. (2)Una de les associacions-mostra tracta en profunditat el tema del gènere, organitza simposis i imparteix cursos de formació didàctica. El professorat d'aquesta associació que ha participat a la investigació ha demostrat de tenir coneixement i recursos didàctics adients per tractar el tema de gènere a classe. Algunes han parlat del tema puntualment i entre les i els associats hi ha diferents sensibilitat i recursos mentre que d'altres no n'han parlat, i les i els associats consideren la història de les dones com a una història a part. (3) El professorat indica que, potser, la manera d'ensenyar és a causa de la reproducció de desigualtats entre noies i nois, però no tothom relaciona aquest problema amb la falta de models femenins a la història. (4) Una de les causes detectada és l'absència de formació inicial de postgrau del professorat, que podria fornir instruments, recursos didàctics i indicar bones pràctiques per treballar la inclusió de les dones a la història ensenyada.Esta investigación pretende dibujar cuál es el lugar de las mujeres en la enseñanza de la historia en Italia y en la formación del profesorado. La desigualdad que aún existe entre hombres y mujeres en el país, la feminización de la profesión docente y algunas polémicas sexistas y homófobas sobre la propuesta de introducción del género en la escuela (ley 107/2015) fueron el punto de partida de la investigación. Nos hicimos unas preguntas iniciales: ¿las leyes educativas italianas hablan de la inclusión de las mujeres o de la perspectiva de género? ¿Los manuales de historia, las revistas de didáctica de la historia, de historia y feministas tratan temas de historia, de su enseñanza y de la formación del profesorado? El profesorado , ¿qué piensa y cómo enseña historia y ciencias sociales? ¿Tiene en cuenta la historia de las mujeres o la perspectiva de género? Desde la lectura sociocrítica, se construyó el marco de lectura del fenómeno desde la perspectiva feminista interseccional, la teoría de la opresión y de la injusticia epistémica y epistemológica. En un segundo momento, se hizo una revisión bibliográfica sobre las temáticas de la investigación, con especial atención a la inclusión de las mujeres en la historia y la formación del profesorado. Metodológicamente, se optó por el estudio de caso múltiple con una visión sistémica de todos los elementos que conforman el sistema de enseñanza, es decir , la parte legislativa, manuales y materiales de apoyo didáctico y formación del profesorado. Los resultados obtenidos se interpretaron con el marco teórico y conceptual construído especialmente, mediante el que se pudieron contrastar e interpretar las hipótesis planteadas. Básicamente, (1) las leyes italianas duran muy poco tiempo debido a cambios de gobiernos, y ningún gobierno aplica la ley educativa del gobierno anterior sin retocarla. Sólo la ley 107/2015 habla de género en el aula y en la formación del profesorado de una forma más estructurada. Luego está la ley Fioroni que menciona el género como elemento a incluir en la interpretación de la complejidad histórica, y la ley Carrozza que cita la perspectiva de género como necesidad para combatir la violencia de género. Los manuales se caracterizan por una narración tradicional y poca es la presencia de mujeres, blancas y filas ( no sé què vols dir amb això de filas ) o mujer o madre de algún hombre de prestigio. Las revistas de didáctica de la historia son las que más tratan las temáticas de género, casi nada la de historia. El tema de la enseñanza no está presente en las revistas feministas analizadas, y en las revistas de historia se trata más bien la historia de la enseñanza o de las leyes educativas, más que la didáctica. (2) Una de las asociaciones-muestra trata en profundidad el tema de género, organiza simposios e imparte cursos de formación didáctica sobre género. El profesorado de esta asociación demuestra tener conocimiento y recursos didácticos adecuados para tratar el tema en clase. Algunas otras asociaciones han hablado del tema puntualmente y hay diferentes sensibilidades y recursos entre las personas que forman parte. Otras asociaciones consideran la historia de las mujeres como una historia aparte. (3) El profesorado indica que quizás la manera de enseñar es la causa de reproducción de desigualdades entre chicas y chicos pero no todo el mundo es capaz de relacionar este problema con la falta de modelos femeninos en la historia. (4) Una de las causas que hemos detectado es la ausencia de formación inicial postgrado del profesorado, que podría proporcionar instrumentos, recursos didácticos e indicar buenas prácticas para trabajar la inclusión de las mujeres en la historia enseñada.This research aims at drawing the place of women in the teaching of history in Italy and in teacher training. The inequality that still exists between men and women in the country, the feminization of the teaching profession and some sexist and homophobic controversies about the proposal to introduce gender in schools (Law 107/2015) were the starting point of the research. We asked ourselves some initial questions: Have Italian education laws ever talked about the inclusion of women or the gender perspective? Do history textbooks, history teaching journals and feminist journals deal with history, teaching, and teacher training? What do teachers think and how do they teach history and social sciences? Do they consider women's history or the gender standpoint? From the sociocritical perspective, the reading framework of the phenomenon was constructed from the intersectional feminist point of view, the theory of oppression and epistemic and epistemological injustice. As a second step, a bibliographic review was made on the topics of the research, with special attention to the inclusion of women in the history and training of teachers. Methodologically, we opted for the multiple case study with a systemic view of all the elements that make up the education system, ie legislative part, manuals and materials for teaching support and teacher training. The results obtained were interpreted with the specially constructed theoretical and conceptual framework, through which the hypotheses raised could be contrasted and interpreted. Basically, (1) Italian laws last a very short time due to changes of governments, and no government applies the education law of the previous government without tweaking it. Only Law 107/2015 talks about gender in a more structured way, both for classroom and teacher training. Then, there is the Fioroni law which mentions gender as an element to be included in the interpretation of historical complexity, and the Carrozza law which cites the gender perspective as a necessity to combat gender violence. The textbooks are characterized by a traditional narrative and scarce presence of women, whites and rich or the wife or mother of a prestigious man. History teaching journals are the ones that deal most with gender issues, almost none history's ones. The subject of education is not present in the feminist journals analyzed, and history journals are more concerned with the history of education or the laws of education than with didactics. (2) One of the sample associations deals in depth with the subject of gender, organizes symposiums and didactic training courses. The teachers of this association who have participated in the research have shown that they have adequate knowledge and teaching resources to deal with the subject of gender in the classroom. Some others associations have talked about the topic occasionally, and there are different levels of sensitivities and resources among the associates. Some other associations don't talk about gender and women in history, and their associates consider the history of women as a separate story. (3) Teachers indicate that the way of teaching may be the source of the reproduction of inequalities between girls and boys but not everyone is able to relate this problem to the lack of female role models in history. (4) One of the causes we have detected is the lack of initial postgraduate teacher training, which could provide tools, teaching resources and indicate good practices to work on the inclusion of women in the history taught