Implementación de un sistema de gestión de la calidad en las terapias continuas de depuración extrarenal (TCDE)

Entre 5-23% de pacients en UCI desenvolupen fracàs renal agut, un elevat percentatge d'aquests requereixen TCDE. La mortalitat d'aquests ronda el 60%. Les TCDE requereixen personal capacitat, el seu maneig és sofisticat i hi ha riscos que poden comprometre la seguretat de l'pacient. Anàlisi Modal de Fallades i Efectes (AMFE) és una eina per avaluar riscos, descobrir fallades proactivament i proposar accions correctives per reduir / eliminar riscos potencials. Objectius: Principal: aplicar l'eina AMFE a les TCDE per potenciar la seguretat de l'pacient en UCI de l'Hospital Mútua Terrassa, millorar la qualitat assistencial fent una pràctica més segura, identificant punts de major risc en la nostra activitat i introduint mesures correctores que els minimitzin, elaborant mapa de riscos de l'procés associat a les TCDE per identificar els més freqüents i greus. Secundaris: elaborar plans d'actuació en funció dels riscos detectats i instaurar mesures correctives. Implicar els professionals en la cultura de seguretat i estimular la notificació d'efectes adversos. Finalment, mostrar el grau de satisfacció. Materials i Mètodes: Durant l'any 2015 descrivim tasques i procediments associades a TCDE distribuïdes en: indicació de TCDE, col·locació i maneig de l'catèter, prescripció mèdica, encebat, connexió i maneig de l'circuit extracorpori, monitorització de la teràpia, finalització i desconnexió. Calculem l'índex de prioritat de risc (IPR) que va avaluar la magnitud de cada risc relacionat amb gravetat, ocurrència i detecció. A causa de l'elevat nombre de riscos detectats i potencial gravetat (pacients crítics i puntuacions IPR elevades) vam dissenyar una matriu ocurrència / severitat i un risk rànquing table que va permetre identificar riscos d'alta prioritat sobre els que havíem de dissenyar i establir mesures correctives. Durant l'any 2016 les implementem i dotze mesos més tard vam analitzar els resultats mitjançant càlcul de l'percentatge de reducció de l'IPR (% Reducció IPR = IPRi-IPRf / IPRi) i l'impacte de les diferents mesures correctives. Finalment vam elaborar una enquesta que mostra el grau de satisfacció. Resultats: Vam detectar 181 riscos, vam seleccionar 12 per puntuació IPR i matriu d'ocurrència / severitat, instaurem 14 mesures correctives relacionades amb el catèter, prescripció mèdica i monitorització de l'circuit. A l'any de instaurades hi va haver una reducció de l'IPR mitjà de el 62%. Comparant l'any previ amb nombre similar de pacients, observem reducció de l'23,4% de disfunció de l'catèter; 36% coagulació de circuit extracorpori, calculant-118 hemofiltros no rebutjats i 5670 hores guanyades / any d'eficiència de la teràpia. Així mateix, millora en 13% d'adequació de dosi i menor diselectrolitemia. Calculant-se un estalvi de 23.375 euros respecte a l'any previ. Finalment s'ha evitat un 22,1% de transfusió d'hemoderivats imputables a pèrdua hemàtica per coagulació. La satisfacció amb el personal involucrat amb les TCDE a l'UCI de l'HUMT, dels canvis exercits en l'execució de les TCDE a partir dels resultats obtinguts per mitjà d'l'AMFE, ha estat mesurada a través d'una enquesta i en general han estat ben acceptats . Conclusions El desenvolupament de l'AMFE en TCDE és una eina útil per a la identificació i avaluació dels possibles errors i riscos associats a la teràpia. En tan sols un any d'implementar les mesures correctives s'han reduït de forma molt significativa els punts crítics de seguretat a les TCDE, permetent millora de l'eficàcia de la teràpia i una reducció de costos. S'ha estimulat el treball en equip i ha incrementat la cultura de seguretat. Els canvis efectuats han estat acceptats pel personal involucrat en les TCDE.Entre 5-23% de pacientes en UCI desarrollan fracaso renal agudo, un elevado porcentaje de éstos requieren TCDE. La mortalidad de éstos ronda el 60%. Las TCDE requieren personal capacitado, su manejo es sofisticado y existen riesgos que pueden comprometer la seguridad del paciente. Análisis Modal de Fallos y Efectos (AMFE) es una herramienta para evaluar riesgos, descubrir fallos proactivamente y proponer acciones correctivas para reducir/eliminar riesgos potenciales. Objetivos: Principal: aplicar la herramienta AMFE en las TCDE para potenciar la seguridad del paciente en UCI del Hospital Mutua Terrassa, mejorar la calidad asistencial haciendo una práctica más segura, identificando puntos de mayor riesgo en nuestra actividad e introduciendo medidas correctoras que los minimicen, elaborando mapa de riesgos del proceso asociado a las TCDE para identificar los más frecuentes y graves. Secundarios: elaborar planes de actuación en función de los riesgos detectados e instaurar medidas correctivas. Implicar a los profesionales en la cultura de seguridad y estimular la notificación de efectos adversos. Finalmente, mostrar el grado de satisfacción. Materiales y Métodos: Durante el año 2015 describimos tareas y procedimientos asociadas a TCDE distribuidas en: indicación de TCDE, colocación y manejo del catéter, prescripción médica, cebado, conexión y manejo del circuito extracorpóreo, monitorización de la terapia, finalización y desconexión. Calculamos el índice de prioridad de riesgo (IPR) que evaluó la magnitud de cada riesgo relacionado con gravedad, ocurrencia y detección. Debido al elevado número de riesgos detectados y potencial gravedad (pacientes críticos y puntuaciones IPR elevadas) diseñamos una matriz ocurrencia/severidad y un risk ranking table que permitió identificar riesgos de alta prioridad sobre los que debíamos diseñar y establecer medidas correctivas. Durante el año 2016 las implementamos y doce meses más tarde analizamos los resultados mediante cálculo del porcentaje de reducción del IPR (% Reducción IPR = IPRi-IPRf/IPRi) y el impacto de las distintas medidas correctivas. Finalmente elaboramos una encuesta que muestra el grado de satisfacción. Resultados: Detectamos 181 riesgos, seleccionamos 12 por puntuación IPR y matriz de ocurrencia/severidad, instauramos 14 medidas correctivas relacionadas con el catéter, prescripción médica y monitorización del circuito. Al año de instauradas hubo una reducción del IPR medio del 62%. Comparando el año previo con número similar de pacientes, observamos reducción del 23,4% de disfunción del catéter; 36% coagulación del circuito extracorpóreo, calculándose 118 hemofiltros no desechados y 5670 horas ganadas/año de eficiencia de la terapia. Así mismo, mejora en 13% de adecuación de dosis y menor diselectrolitemia. Calculándose un ahorro de 23375 euros con respecto al año previo. Finalmente se ha evitado un 22,1% de transfusión de hemoderivados imputables a pérdida hemática por coagulación. La satisfacción del personal involucrado con las TCDE en la UCI del HUMT, de los cambios ejercidos en la ejecución de las TCDE a partir de los resultados obtenidos por medio del AMFE, ha sido medida a través de una encuesta y en general han sido bien aceptados. Conclusiones El desarrollo del AMFE en TCDE es una herramienta útil para la identificación y evaluación de los posibles fallos y riesgos asociados a la terapia. En tan sólo un año de implementar las medidas correctivas se han reducido de forma muy significativa los puntos críticos de seguridad en las TCDE, permitiendo mejora de la eficacia de la terapia y una reducción de costes. Se ha estimulado el trabajo en equipo y ha incrementado la cultura de seguridad. Los cambios efectuados han sido aceptados por el personal involucrado en las TCDE.Between 5-23% of Intensive Care Unit (ICU) patients develop acute renal failure and a high percentage of these require CRRT. The mortality of those who require CRRT is around 60%. CRRT are complex and require trained staff, sophisticated management, and there are risks that can compromise patient safety. Failure Mode and Effects Analysis (FMEA) is a tool to evaluate risks, proactively discover faults and propose corrective actions to reduce/eliminate potential risks. Objectives: Main: Apply FMEA tool in the CRRT to enhance patient's safety in ICU of the Mutua Terrassa Hospital, improve the quality of care by making a safer practice, identifying points of greatest risk in our activity and introducing corrective measures that minimize them, developing risk map of the process associated with CRRT to identify the most frequent and serious adverse events. Secondary: Developing action plans based on the risks detected and establishing corrective measures. Involve ICU professionals in the safety awareness and encourage the reporting of adverse events. Finally, show the degree of satisfaction. Materials and methods: During 2015 we described tasks and procedures associated with CRRT distributed: indication of CRRT, placement and management of the catheter, medical prescription, priming, connection and management of the extracorporeal circuit, monitoring of therapy, termination and disconnection. We calculated the risk priority index (RPI) that evaluated the magnitude of each risk related to severity, occurrence and detection. Due to the high number of detected risks and potential severity (critical patients and very high RPI scores) we designed an occurrence/severity matrix and a risk ranking table that allowed us to identify high priority risks on which we should design and establish corrective measures. During 2016 we implemented them and twelve months later we analysed the results by calculating the reduction of RPI percentage (Reduction RPI% = iRPI-fRPI / iRPI) and the impact of the different corrective measures. Finally, we prepare a survey that shows the degree of satisfaction. Results: We detected 181 risks, we selected 12 by RPI score and occurrence/severity matrix, we put in place 14 corrective measures related to the catheter, medical prescription and circuit monitoring. A year of introduction, there was a reduction of the average RPI of 62%. Comparing the previous year with a similar number of patients, we observed a 23,4% reduction in catheter dysfunction; 36% coagulation of the extracorporeal circuit, calculating 118 haemofilters non-discarded and 5,670 hours gained / year of therapy efficiency. Furthermore, a 13% improvement in dose adequacy and less dyselectrolytemia were observed. All of this has meant an estimated savings of 23,375 Euros compared to the previous year. Finally, a 22.1% of blood product transfusions due to blood loss for circuit clotted has been avoided during the past year. The satisfaction of the personnel involved with the CCRT in the ICU of the HUMT, of the changes made in the execution of the CRRT from the results obtained through the FMEA, has been measured through a survey and in general they have been well accepted. Conclusions The development of FMEA in CRRT is a useful tool for the identification and evaluation of possible failures and risks associated with therapy. In just one year of implementing the corrective measures, the critical safety points in ICU CRRT has been significantly reduced, allowing an improvement in the efficacy of therapy and a reduction in costs. Teamwork has been encouraged and the safety awareness has increased. The changes made have been accepted by the staff involved in the CRRT