Migrar contra el poder : la represión de las migraciones interiores en España durante la posguerra (1939-1957)

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2020-2021La present tesi doctoral s'endinsa en l'estudi de les migracions interiors esdevingudes a Espanya durant la postguerra. La cronologia abasta el període comunament definit per la historiografia com a "primer franquisme", comprès entre els anys 1939 i 1957; un període històric al qual, per diverses causes, no s'ha prestat l'atenció deguda per part de la historiografia o la demografia històrica pel que fa a l'anàlisi del procés migratori intern, especialment en els aspectes cenyits a la dècada dels quaranta. A través d'una detinguda contextualització política, econòmica i social del període indicat, la qual incideix en remarcar l'escenari de precarietat que regnava arreu del país, mostrem com, malgrat això, els moviments migratoris que es van desenvolupar foren realment importants en el seu aspecte quantitatiu; d'altra banda, i mitjançant una perspectiva qualitativa d'anàlisi, mostrem que el règim franquista va interpretar aquests moviments de població com una problemàtica d'ordre públic, especialment a les principals ciutats i centres industrials del país. Com a resposta, la dictadura va desenvolupar un seguit de mecanismes coactius i punitius, els quals es traduiren en l'empobriment dels immigrants arribats als esmentats contextos i, en milers de casos, la seva repatriació forçada cap a llurs localitats d'origen. Mitjançant la nova documentació que aquesta recerca aporta, confeccionada des de diversos nivells administratius (estatal, provincial i municipal) i àrees de gestió (ministeris de Governació i Treball, Comissaria General d'Abastiments i Transports, Auxili Social, etc.), mostrarem l'aplicació dels esmentats mecanismes coactius i punitius per estroncar les dinàmiques migratòries existents des del mateix final de la Guerra Civil, les qual bevien directament de les pautes establertes durant les dècades anteriors. D'altra banda, també s'aborda la importància de la Guerra Civil en els processos migratoris interns esdevingut durant la dècada dels quaranta. Sobre aquest darrer aspecte versa el primer capítol central de la recerca: desenvolupament dels mecanismes de control individualitzat per dificultar les migracions, especialment aquelles vinculades a la dissidència política. El segon capítol té com a eix central d'exposició les mesures implementades per dificultar el racionament oficial entre els individus que van decidir emprendre l'emigració. En un sentit similar es desenvolupa el tercer capítol, però en aquest cas en relació amb les qüestions laborals. El quart capítol tracta sobre els aspectes relacionats amb l'habitatge, i mostrarà com milers d'immigrants es van veure abocats a improvisar solucions habitacionals d'urgència com a conseqüència de les polítiques imposades per la dictadura en aquest aspecte, especialment pel que fa al lloguer d'habitatges. Aquests aspectes van ser la causa fonamental que una majoria de migrants es veiessin abocats a desenvolupar assentaments marcats per la marginalitat. En molts casos, aquesta marginalitat va poder ser esquivada a través de les possibilitats que oferí l'economia submergida. Tanmateix, el revers d'aquest fet es va traduir per a molts altres milers d'immigrants en la pràctica forçada de la mendicitat i la indigència. Per a aquest darrer grup, el règim va readaptar un seguit de mecanismes punitius que venien desenvolupant-se des de començaments del segle XX, per tal de dotar-los dels mitjans necessaris per poder expulsar cap a llurs localitats d'origen desenes de milers d'immigrants durant la dècada dels quaranta. D'aquesta qüestió tracta el darrer capítol de l'exposició, en el qual mostrarem com aquella política de repatriacions massives d'immigrants es va desenvolupar amb unes magnituds més importants que les registrades durant la dècada dels cinquanta.La presente tesis doctoral se adentra en el estudio de las migraciones interiores acaecidas en España durante la posguerra. La cronología abarca el periodo comúnmente definido por la historiografía como "primer franquismo", comprendido entre los años de 1939 y 1957; un periodo histórico al que, por diversas causas, no se le ha prestado la atención debida por parte de la historiografía o la demografía histórica en lo que se refiriere al análisis del proceso migratorio interno, especialmente en los aspectos ceñidos a la década del cuarenta. A través de una deteida contextualización política, económica y social del periodo indicado, la cual incide en resaltar el escenario de precariedad reinante en todo el país, mostramos como a pesar de ello, los movimientos migratorios desarrollados fueron realmente importantes en su aspecto cuantitativo; por otra parte, y mediante una perspectiva cualitativa de análisis, mostramos que el régimen franquista interpretó estos movimientos de población como una problemática de orden público, especialmente en las principales ciudades y centros industriales del país. Como respuesta, la dictadura desarrolló una serie de mecanismos coactivos y punitivos, los cuales se tradujeron en el empobrecimiento de los inmigrantes arribados a los mencionados contextos y, en miles de casos, su repatriación forzada hacia sus localidades de origen. Mediante la novedosa documentación que esta investigación aporta, confeccionada desde distintos planos administrativos (estatal, provincial y municipal) y áreas de gestión (Ministerios de Gobernación y Trabajo, Comisaría General de Abastecimientos y Transportes, Auxilio Social, etc.), mostraremos la aplicación de los mencionados mecanismos coactivos y punitivos para cercenar las dinámicas migratorias existentes desde el mismo final de la Guerra Civil, las cuales bebían directamente de las pautas establecidas durante las décadas anteriores. Por otra parte, también se aborda la importancia de la Guerra Civil en los procesos migratorios internos acaecidos durante la década del cuarenta. Sobre este último aspecto versa el primer capítulo central de la investigación: desarrollo de los mecanismos de control individualizados para dificultar las migraciones, especialmente aquellas vinculadas a la disidencia política. El segundo capítulo tiene como eje central de exposición las medidas implementadas para dificultar el racionamiento oficial entre los individuos que decidieron emprender la emigración. En un sentido similar se desenvuelve el tercer capítulo, pero en esta ocasión en relación a las cuestiones laborales. El cuarto capítulo trata sobre los aspectos relacionados con la vivienda, y mostrará cómo miles de inmigrantes se vieron abocados a improvisar soluciones habitacionales de urgencia como consecuencia de las políticas impuestas por la dictadura en este aspecto, especialmente en relación al alquiler de viviendas. Estos aspectos fueron la causa fundamental de que una mayoría de migrantes se vieran abocados a desarrollar asentamientos marcados por la marginalidad. En muchos casos, dicha marginalidad pudo ser sorteada a través de las posibilidades que ofreció la economía sumergida. Sin embargo, el reverso de este hecho se tradujo para otros tantos miles de inmigrantes en la práctica forzada de la mendicidad y la indigencia. Para este último grupo, el régimen readaptó una serie de mecanismos punitivos que venían desarrollándose desde principios del siglo XX, con el fin de dotarlos de los medios necesarios para poder expulsar hacia sus localidades de origen a decenas de miles de inmigrantes durante la década del cuarenta. Sobre esta cuestión trata el último capítulo de la exposición, en el cual mostraremos como dicha política de repatriaciones masivas de inmigrantes se desarrolló con unas magnitudes más importantes que las registradas durante la década del cincuenta, periodo este último al cual habían sido adscritos hasta ahora los inicios de la misma.This doctoral thesis delves into the study of the internal migrations that occurred in Spain during the postwar period. Its chronology covers the period commonly defined by historiography as the ""first Francoism"", between the years 1939 and 1957; a historical period to which, for various reasons, the historiography or the historical demography have not paid due attention with regard to the analysis of the internal migratory process, especially in the 1940s specific aspects. Through a detailed political, economic and social contextualization of that period, which emphasizes the precarious scenario prevailing throughout the country, we show how despite this, the migratory movements that developed were really important in their quantitative aspect. On the other hand, and through a qualitative perspective of analysis, we show that the Franco regime interpreted these population movements as a problem of public order, especially in the main cities and industrial centers of the country. In response, the dictatorship developed a series of coercive and punitive mechanisms, which resulted in the impoverishment of immigrants who arrived in the aforementioned contexts and, in thousands of cases, their forced repatriation to their places of origin. Through the innovative documentation that this research provides, produced by different administrative levels (state, provincial and municipal) and management areas (Ministries of the Interior and Labor, General Commissariat of Supplies and Transport, Social Assistance, etc.), we will show the implementation of the aforementioned coercive and punitive mechanisms to curtail the migratory dynamics existing since the very end of the Civil War -mechanisms directly stemming from the guidelines established during previous decades. On the other hand, the importance of the Civil War in the internal migratory processes that occurred during the 1940s is also addressed. The first central chapter of the research deals with this last aspect: development of individualized control mechanisms to hinder migration, especially that linked to political dissidence. The second chapter focuses on the measures implemented to hinder official rationing among individuals who decided to undertake emigration. The third chapter unfolds in a similar sense, but this time in relation to labor issues. The fourth chapter deals with aspects related to housing, and will show how thousands of immigrants were forced to improvise emergency housing solutions as a result of the policies imposed by the dictatorship in this regard, especially in relation to housing rental. These aspects were the fundamental cause that a majority of migrants were forced to develop settlements marked by marginality. In many cases, this marginality could be circumvented through the possibilities offered by the black economy. However, the reverse of this fact was translated in the forced practice of begging and destitution for as many thousands of immigrants. For this last group, the regime readapted a series of punitive mechanisms that had been developing since the beginning of the 20th century, in order to provide them with the necessary means to be able to expel tens of thousands of immigrants to their places of origin during the 1940s. The last chapter of the dissertation deals with that question; we will show how that policy of massive repatriation of immigrants developed with greater magnitudes than those registered during the 1950s, a period to which the beginnings of the said policy had hitherto been ascribed