Objecció de consciència durant el franquisme i la Transició. Dissidència política i xarxa de suport

La resistència al servei militar durant el franquisme va començar a la darreria de la dècada dels cinquanta manifestant una mena de dissidència religiosa. Més tard, durant els anys setanta, aquesta resistència va transformar-se i es va consolidar en dissidència política i ideològica contra la dictadura. L'objecció de consciència fins al final de la dècada dels setanta va ser minoritària i poc coneguda. No obstant això, els objectors van aconseguir una important incidència política i social, a causa, sobretot, de l'estratègia d'assumir la repressió com a forma de deslegitimació i denúncia. I també gràcies a la creació d'una xarxa de suport nacional i internacional que va potenciar enormement l'acció dels objectors.Conscientious objection during the Franco dictatorship began at the end of the fifties as an expression of a form of religious dissidence. During the seventies, this resistance became consolidated in political and ideological dissent against the dictatorship. Until the end of the seventies, conscientious objection was a fringe and little-known activity. However, objectors had an im-portant political and social effect, mainly due to their strategy of converting repression into a form of delegitimization and complaint, and also owing to the creation of a network of national and international support that greatly enhanced the objectors' activities