Explica'm un relat i et diré què penses. La formació del pensament crític de l'alumnat de quart d'ESO

Presentem una investigació realitzada a joves de 15 i 16 anys sobre com formen el seu pensament social, a partir dels seus relats, els quals són un instrument idoni per expressar les seves opinions, inquietuds o alternatives de futur. Si tenim en compte que el pensament es reflecteix en el llenguatge, la narració és un instrument essencial en l’ensenyament de les ciències socials, per saber com les i els joves elegits en la investigació, interpreten la realitat i el seu món, i com podem intervenir des de les aules per ajudar-los a formar el seu pensament crític. La temàtica escollida ha estat la crisi econòmica que s’inicia el 2008 i que afecta una bona part de la vida d’aquests joves. La investigació també ha consistit en l’experimentació d’una seqüència didàctica sobre la crisi, com Qüestió Socialment Viva, per analitzar com afronten aquest problema social i les seves capacitats per buscar solucions o alternatives. El tema de la crisi ens permet, a més, indagar sobre altres aspectes que considerem importants, dins de el pensament crític, com poden ser: la visió que tenen sobre el món actual, les solucions que aporten per combatre la crisi, com veuen el sistema capitalista , quina lectura fan de les conseqüències d’aquest sistema, quines propostes de millora plantegen, la seva visió sobre el futur, com interpreten la realitat present, etc ... Estudiar la formació del pensament crític i els factors que hi intervenen, ens sembla especialment interessant en l’actual context marcat pels accelerats canvis tecnològics, l’allau d’informacions (de sospitosa fiabilitat, moltes vegades), la globalització, l’emergència climàtica, la multiculturalitat, la gran desigualtat existent ... que caracteritzen la societat contemporània. És important, creiem, conèixer com el conformen per poder, des de les aules, incidir en la millora de la formació del pensament crític per educar joves amb coneixements, voluntat d’implicació social i capacitat per acabar actuant i participant activament en la societat i el moment que els ha tocat viure amb la finalitat de contribuir a la seva millora. La investigació s’inicia en el curs 2012-13, com un procés sistemàtic de reflexió sobre la pràctica del professorat de ciències socials, i finalitza el 2020, com a procés d’investigació-innovació en un centre educatiu amb unes característiques determinades, amb una població immigrant nombrosa i famílies amb dificultats econòmiques en contrast amb altres d’un nivell socioeconòmic i cultural alt. Els resultats obtinguts ens permeten aportar un coneixement valuós perquè en altres contextos pugui ser útil, per a la formació d’el pensament crític de l’alumnat de secundària quan es treballa amb problemes socials rellevants. Ara coneixem en profunditat les representacions socials de l’alumnat sobre la crisi, les necessitats que té de poder manifestar les seves idees i les moltes possibilitats que té el professorat per innovar en els estudis socials. L’estudi s’ha dut a terme durant els cursos acadèmics 2012-13, 2013-14 i 2015-16, amb una mostra total de 147 estudiants de quart de l’ESO, dividits en dues classes per cada curs. El fet que aquests joves fossin de procedències geogràfiques diferents i nivells socioeconòmics molt dispars, sens dubte ha contribuït a enriquir els resultats de la investigació.Presentamos una investigación realizada a jóvenes de 15 y 16 años sobre cómo forman su pensamiento social, a partir de sus relatos, los cuales son un instrumento idóneo para expresar sus opiniones, inquietudes o alternativas de futuro. Si tenemos en cuenta que el pensamiento se refleja en el lenguaje, la narración es un instrumento esencial en la enseñanza de las ciencias sociales, para saber cómo las y los jóvenes elegidos en la investigación, interpretan la realidad y su mundo, y cómo podemos intervenir desde las aulas para ayudarlos a formar su pensamiento crítico. La temática elegida ha sido la crisis económica que se inicia en el 2008 y que afecta una buena parte de la vida de estos jóvenes. La investigación también ha consistido en la experimentación de una secuencia didáctica sobre la crisis, como Cuestión Socialmente Viva, para analizar cómo afrontan este problema social y sus capacidades para buscar soluciones o alternativas. El tema de la crisis nos permite, además, indagar sobre otros aspectos que consideramos importantes, dentro del pensamiento crítico, como pueden ser: la visión que tienen sobre el mundo actual, las soluciones que aportan para combatir la crisis, como ven el sistema capitalista, qué lectura hacen de las consecuencias de este sistema, qué propuestas de mejora plantean, su visión sobre el futuro, como interpretan la realidad presente, etc ... Estudiar la formación del pensamiento crítico y los factores que intervienen, nos parece especialmente interesante en el actual contexto marcado por los acelerados cambios tecnológicos, el alud de informaciones (de sospechosa fiabilidad, muchas veces), la globalización, la emergencia climática, la multiculturalidad, la gran desigualdad existente ... que caracterizan la sociedad contemporánea. Es importante, creemos, conocer como lo conforman para poder, desde las aulas, incidir en la mejora de la formación del pensamiento crítico para educar a jóvenes con conocimientos, voluntad de implicación social y capacidad para acabar actuando y participando activamente en la sociedad y el momento que les ha tocado vivir con el fin de contribuir a su mejora. La investigación se inicia en el curso 2012-13, como un proceso sistemático de reflexión sobre la práctica del profesorado de ciencias sociales, y finaliza en 2020, como proceso de investigación-innovación en un centro educativo con unas características determinadas, con una población inmigrante numerosa y familias con dificultades económicas en contraste con otras de un nivell socioeconómico y cultural alto. Los resultados obtenidos nos permiten aportar un conocimiento valioso para que en otros contextos pueda ser útil, para la formación del pensamiento crítico del alumnado de secundaria cuando se trabaja con problemas sociales relevantes. Ahora conocemos en profundidad las representaciones sociales del alumnado sobre la crisis, las necesidades que tiene de poder manifestar sus ideas y las muchas posibilidades que tiene el profesorado para innovar en los estudios sociales. El estudio se ha llevado a cabo durante los cursos académicos 2012-13, 2013-14 y 2015-16, con una muestra total de 147 estudiantes de cuarto de la ESO, divididos en dos clases por cada curso. El hecho que estos jóvenes fueran de procedencias geográficas distintas y niveles socioeconómicos muy dispares, sin duda ha contribuido a enriquecer los resultados de la investigación.We present an investigation carried out to young people aged 15 and 16 on how they form their social thinking, based on their stories, which are an ideal instrument to express their opinions, concerns or alternatives for the future. If we take into account that thought is reflected in language, narration is an essential instrument in the teaching of social sciences to know how the young people selected for the research interpret reality and their world, and how we can intervene from the classrooms to help them train their critical thinking. The chosen theme was the economic crisis that began in 2008 and that affects a good part of the lives of these young people. The research has also consisted in the experimentation of a didactic sequence on the crisis as a current social question, to analyze how they face this social problem and their capacities to find solutions or alternatives. The issue of the crisis also allows us to inquire about other aspects that we consider relevant within critical thinking such as: the vision they have about the current world, the solutions they provide to combat the crisis, how they see the capitalist system, what reading do they make of the consequences of this system, what proposals for improvement they make, their vision of the future, how they interpret the present reality, etc ... Studying the formation of critical thinking and the factors that intervene, we find it especially interesting in the present context marked by accelerated technological changes, the flood of information (of suspicious reliability, many times), the globalization, the climatic emergency, the multiculturalism, the great existing inequality ... that characterize contemporary society. We believe it is important to know how they make it up in order to be able, from the classroom, to influence the improvement of the formation of critical thinking to educate young people with knowledge, with the will to get socially involved and the ability to end up acting and actively participating in the society they have had to live in order to contribute to its improvement. The research begins in the 2012-13 academic year, as a systematic process of reflection on the practice of social sciences teachers, and ends in 2020, as a research-innovation process in an educational center with certain characteristics, with a large immigrant population and families with economic difficulties in contrast to others of a high socioeconomic and cultural level. The results obtained allow us to provide valuable knowledge so that in other contexts it can be useful for the formation of critical thinking in secondary school students when working with relevant social problems. Now we know in depth the social representations of the students about the crisis, the needs they have to be able to express their ideas and the many possibilities that teachers have to innovate in social studies. The study was carried out during the academic years 2012-13, 2013-14 and 2015-16, with a total sample of 147 fourth-year ESO students, divided into two classes for each course. The fact that these young people came from different geographical origins and very different socioeconomic levels has undoubtedly contributed to enriching the results of the research.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci