Personal femenino dependiente en la Grecia antigua Un estudio comparado de los textos micénicos y los poemas homéricos

Aquesta tesi presenta un estudi comparatiu de les dones treballadores a partir de l’anàlisi dels primers testimonis escrits en llengua grega: les inscripcions micèniques i les fonts literàries de la Ilíada i l’Odissea. Des d’un inici, les tauletes en Lineal B han revelat la presència de nombrosos grups de treball formats per dones que depenen del palau i que es distingeixen d’altres dones que semblen ocupar un lloc privilegiat. Els poemes homèrics sovint distingeixen, en general, dues categories de dones: dones aristocràtiques, `senyores’ o reines, i el col·lectiu de serventes o esclaves que apareixent generalment en grup realitzant les tasques que els són assignades. Aquesta recerca se centra en l’anàlisi de les dones treballadores sense tenir en consideració el personal de culte ni altres categories de dones que podrien formar part de l’elit política i religiosa, com les sacerdotesses i reines. L’objectiu principal d’aquest estudi és fer una anàlisi comparativa de les característiques d’aquestes dones treballadores deduïbles dels textos micènics i els poemes homèrics. Aquesta recerca busca respondre si hi ha continuïtat o ruptura en el paper que aquestes dones tenien en el món del treball, en l’economia i, en definitiva, en la societat de l’antiga Grècia del segon i primer mil·lenni a.C. Amb aquesta finalitat, s’examina per separat el lèxic i el context que pot aportar informació sobre els sectors econòmics en què estan presents les dones treballadores, els seus oficis, el grau d’especialització, els ètnics que poden ser indicatius dels seus possibles orígens geogràfics i socials, i alguns aspectes importants de l’organització del treball, com el nombre de dones, la jerarquia del treball i la composició dels grups per raó d’edat i de gènere. Només després, s’intenta comparar les dades obtingudes per identificar, si escau, característiques afins o divergents en ambdues fonts. El segon objectiu aborda el grau de dependència d’aquestes dones. Aspectes com el nivell de control del seu treball, l’assignació de racions, productes o béns, o el temps de la prestació de serveis, durant tot o part de l’any, podrien indicar diferents nivells de dependència laboral i econòmica i que algunes dones treballadores poguessin tenir mitjans alternatius o complementaris de subsistència. El tercer objectiu es proposa observar l’estatus i la condició d’aquestes dones en el teixit social del segon i primer mil·lenni a.C. Una anàlisi comparativa d’aquest tipus implica afrontar problemes de diferents magnituds, alguns de caràcter interpretatiu o lèxic, altres relacionats amb el diferent àmbit palatial i la diversitat de contextos polítics i econòmics dels regnes micènics i homèrics, o la diferent naturalesa de les fonts escrites i la informació limitada que proporcionen. No obstant això, aquests són els primers documents que tenim. Amb aquestes limitacions, l’anàlisi comparativa mostra notables coincidències en ambdues fonts, destacant la importància que tenen com a agents econòmics en alguns sectors productius, l’organització de grups de treball ben estructurats i la continuïtat d’un estatus social que no és tan uniforme com podria semblar inicialment. Dins d’aquesta continuïtat, també es poden observar certes diferències que revelen en el primer mil·lenni una major divisió sexual del treball, una reducció de la seva presència en determinats oficis i sectors econòmics, i una tendència a situar la seva activitat laboral permanentment dins de l’οἶκος, fet que, en la nostra opinió, fa probable un major control laboral i social d’aquestes dones i anuncia un canvi en el paper que jugaran en l’economia i la societat del primer mil·lenni.Esta tesis presenta un estudio comparado de las mujeres trabajadoras a partir del análisis de los primeros testimonios escritos en lengua griega: las inscripciones micénicas y las fuentes literarias de la Ilíada y la Odisea. Desde un inicio, las tablillas en Lineal B han revelado la presencia de numerosos grupos de trabajo formados por mujeres que dependen de la administración palaciega y que se distinguen de otras mujeres que parecen ocupar un lugar privilegiado. Los poemas homéricos suelen distinguir, a grandes rasgos, dos categorías de mujeres: las mujeres aristocráticas, `señoras’ o reinas, y el colectivo de sirvientas o esclavas que aparecen generalmente en grupo realizando las tareas que les son asignadas. Esta investigación se centra en el análisis de las mujeres trabajadoras sin considerar el personal de culto ni otras categorías de mujeres que podrían formar parte de la élite política y religiosa, como las sacerdotisas y las reinas. El objetivo principal de este estudio es hacer un análisis comparativo de las características de esas mujeres trabajadoras deducibles de los textos micénicos y de los poemas homéricos. Esta investigación trata de responder si hay continuidad o ruptura en el rol que estas mujeres tenían en el mundo laboral, en la economía y, en definitiva, en la sociedad de la Grecia antigua del segundo y del primer milenio a.C. Para ello, se examina, de forma separada en cada fuente, el léxico y el contexto que puede aportar información sobre los sectores económicos en los que están presentes, sus oficios, el grado de especialización, los étnicos que pueden ser indicativos de sus posibles orígenes geográficos y sociales, y algunos aspectos importantes de la organización del trabajo, como el número de mujeres, la jerarquía laboral y la composición de los grupos de trabajo por razón de edad y sexo. Sólo después, se intenta comparar los datos obtenidos para identificar, en su caso, características afines o divergentes en ambas fuentes. El segundo objetivo aborda el grado de dependencia de estas mujeres. El nivel de control de su trabajo, la asignación de raciones, productos o bienes, o la duración de la prestación de servicios, durante todo o parte del año, pueden ser indicativos de que entre estos equipos de trabajadoras podría haber distintos niveles de dependencia laboral y económica, y que algunas mujeres podrían tener medios alternativos o complementarios de subsistencia. El tercer objetivo se propone observar el estatus y la condición de estas mujeres en el entramado social del segundo y el primer milenio a.C. Un análisis comparativo de esta clase supone afrontar problemas de distintas magnitudes, algunos de naturaleza interpretativa o léxica, otros relacionados con el distinto ámbito palacial y los diferentes contextos políticos y económicos de los reinos micénicos y homéricos, o la diferente naturaleza de ambas fuentes escritas y la información limitada que proporcionan. Sin embargo, éstos son los primeros testimonios que tenemos. Con estas limitaciones, el análisis comparativo muestra notables coincidencias en ambas fuentes, destacando la importancia que tienen como agentes económicos en algunos sectores productivos, la organización de grupos de trabajo estructurados, y la continuidad de un estatus social que no es tan uniforme como podría inicialmente parecer. Dentro de esta continuidad, se pueden observar también ciertas diferencias que revelan en el primer milenio una mayor división sexual del trabajo, una reducción de su presencia en determinados oficios y sectores económicos, y una tendencia a localizar su actividad laboral permanentemente en el οἶκος lo que, en nuestra opinión, hace probable un mayor control laboral y social de estas mujeres y anuncia un cambio en el papel que tendrán en la economía y la sociedad del primer milenio.This dissertation presents a comparative study of working women based on the analysis of the first documents written in Greek: Mycenaean inscriptions and literary sources of the Iliad and the Odyssey. From the outset, Mycenaean tablets revealed the presence of numerous working groups formed by women who depend on the palatial administration, and who differ from other women who seem to occupy a privileged place. Homeric poems often distinguish, in general, two categories of women: aristocratic women, `ladies’ or queens, and the collective of maids or slaves who usually appear in group performing the tasks assigned to them. This research focuses on the analysis of working women without considering cult personnel or other categories of women who form part of the political and religious elite, such as priestesses and queens. The main aim of this study is to make a comparative analysis of the characteristics of these women, which could be deduced from Mycenaean texts and Homeric poems. This research intends to answer whether there is continuity or rupture in the role that these women played in the working world, in the economy and, ultimately, in the society of Ancient Greece of the second and first millennium B.C. To this end, it has been separately examined the terms and the context documented in each source that provides information on the economic sectors in which they are present, their occupations, the degree of specialization, some ethnics that may be indicative of their possible geographical and social origins, and some important aspects of work organization, such as the number of women, hierarchy relationship, and the composition of working groups by age and gender. Only then, we attempt to compare the data obtained to identify, if possible, the related or divergent characteristics in both sources. The second objective is to examine the degree of dependence of these women. The level of control over their work, the allocation of rations, products or goods, or the extent to which services are provided during all or part of the year, may indicate that there could be different levels of labour and economic dependence, and that some women might have complementary or alternative livelihoods. The third objective is to observe the status and condition of these women in the social fabric of the second and first millennium B.C. A comparative analysis of the first documents involves facing problems of different magnitudes, some of an interpretative or lexical nature, others related to the different palatial scope and the diverse political and economic contexts of the Mycenaean and Homeric realms, or the different nature of both written sources and the limited information they provide. Nevertheless, these are the first written sources we have. With these limitations, the comparative analysis uncovers remarkable coincidences, highlighting the importance that they have as economic agents in some productive sectors, the organization of structured working groups, and the continuity of a social status that is not as uniform as it might initially appear. Within this continuity, certain differences can also be observed that reveal on the first millennium a greater sexual division of labour, a reduction in their presence in certain trades and economic sectors, and a tendency to locate their work permanently in the οἶκος, what, in our opinion, makes probable a greater labour and social control of these women and heralds a change in the role they will play in the economy and the society of the first millennium.Universitat Autònomad de Barcelona. Programa de Doctorat en Cultures en Contacte a la Mediterràni