Concepciones y creencias de estudiantes de la carrera de educación parvularia en torno a las competencias profesionales

La present recerca s'ha plantejat, principalment, sobre el propòsit d'analitzar les concepcions i creences al voltant de les competències professionals que posseeixen estudiants que cursen la carrera d'educació infantil impartida en una universitat xilena. Per això, s'ha seguit un camí que ha guiat el curs de la investigació, centrat en comprendre els significats que es troben presents en estudiants que s'ubiquen en diferents moments de la seva formació, per tal d'identificar de quina manera visualitzen el paper de l'educadora en la seva interacció directa amb els nens, a l'interior de l'aula en la seva qualitat de gestores del procés d'aprenentatge, com a integrants d'una comunitat educativa i com a interlocutores entre la família i l'escola. Amb el benentès que les concepcions i creences dels futurs professors es van construint i deconstruint, a partir de les seves experiències personals i els espais de formació acadèmica, en el present treball s'han correlacionat les percepcions i els significats de les estudiants en formació, amb els que provenen de les educadores guia que exerceixen en els centres de pràctica i docents de la titulació. Per a això, el treball es va desenvolupar en el marc d'un disseny d'investigació mixta, que ha estat organitzat en diferents etapes. Durant la primera, es va aplicar un qüestionari a estudiants i educadores guia, que va permetre conèixer i contrastar la valoració que els dos grups atorguen a les competències vinculades a la professió. En l'etapa següent, es van realitzar entrevistes i grups de discussió en què van participar estudiants que cursaven el seu primer any de la carrera, estudiants que es trobaven en l'etapa final de la seva formació, educadores guia i docents universitàries. En una última etapa, es va realitzar un procés de triangulació, a partir del qual es van contrastar els significats que van donar forma al discurs de les participants, amb els resultats que van sorgir de l'aplicació del qüestionari de valoració. Les conclusions que brollen de les troballes d'aquest estudi, donen compte d'una visió sobre el paper de l'educadora, en la que es proposa a l'infant com a centre del procés d'ensenyament aprenentatge, aspecte que es correlaciona amb l'alta valoració que s'atorga a les competències vinculades a les pràctiques pedagògiques i interaccions que ocorren a l'interior de l'aula. Al seu torn, el joc és plantejat com la principal estratègia didàctica, per a la construcció d'aprenentatges i per al desenvolupament integral de l'infant. En relació al desenvolupament de les competències professionals, les experiències de formació pràctica són altament valorades per educadores guia i estudiants d'últim any, que s'identifica com un aspecte clau en la formació acadèmica de les futures educadores. D'altra banda, si bé s'observa una menor valoració pel què fa a les competències que impliquen el paper de l'educadora en la participació en la comunitat educativa, es reconeix la importància de la feina permanent amb la família, un dels aspectes principals que contribueixen a la qualitat del procés d'aprenentatge. No obstant això, van ser identificades tensions, pel què fa a la creixent tendència a l'escolarització de l'educació infantil i la baixa valoració que les participants perceben de la comunitat externa, en relació al paper de l'educadora infantil i el treball que es desenvolupa en aquest nivell educatiu. Es suggereix l'enfortiment de la professió, a través de l'aprofundiment de sabers disciplinaris, l'adquisició de competències investigadores i d'aquelles que es troben vinculades amb la gestió educativa.La presente investigación, se ha planteado principalmente, sobre la meta de analizar las concepciones y creencias en torno a las competencias profesionales que poseen estudiantes que cursan la carrera de educación parvularia impartida en una universidad chilena. Para ello, se ha seguido un derrotero, que ha guiado el curso de la investigación, en base a comprender los significados que se encuentran presentes en estudiantes que se ubican en diferentes momentos de su formación, con el fin de identificar de qué manera visualizan el rol de la educadora en su interacción directa con los niños, al interior del aula en su calidad de gestoras del proceso de aprendizaje, como integrantes de una comunidad educativa y como interlocutoras entre la familia y la escuela. En el entendido que las concepciones y creencias de los futuros profesores se van construyendo y deconstruyendo, a partir de sus experiencias personales y los espacios de formación académica, en el presente trabajo, se han correlacionado las percepciones y los significados de las estudiantes en formación, con aquellas que provienen de las educadoras guías que se desempeñan en los centros de práctica y docentes de la carrera. Para ello, el trabajo se desarrolló en el marco de un diseño de investigación mixta, el cual ha sido organizado en distintas etapas. Durante la primera, se aplicó un cuestionario a estudiantes y educadoras guías, que permitió conocer y contrastar la valoración que ambos grupos otorgan a las competencias vinculadas a la profesión. En la etapa siguiente, se realizaron entrevistas y grupos de discusión en los que participaron, estudiantes que cursaban su primer año de la carrera, estudiantes que se encontraban en la etapa final de su formación, educadoras guías y docentes. En una última etapa, se realizó un proceso de triangulación, a partir del cual, se contrastaron los significados que dieron forma al discurso de las participantes, con los resultados que surgieron de la aplicación del cuestionario de valoración. Las conclusiones que manan de los hallazgos de este estudio, dan cuenta de una visión acerca del rol de la educadora, en la que se propone al niño como centro del proceso de enseñanza aprendizaje, lo que se correlaciona con la alta valoración que se otorga a las competencias vinculadas a las prácticas pedagógicas e interacciones que ocurren al interior del aula. A su vez, el juego, es planteado como la principal estrategia didáctica, para la construcción de aprendizajes y para el desarrollo integral del niño. En relación al desarrollo de las competencias profesionales, las experiencias de formación práctica son altamente valoradas por educadoras guías y estudiantes de último año, lo que se identifica como un aspecto clave, en la formación académica de las futuras educadoras. Por otra parte, si bien se observa una menor valoración respecto a las competencias que implican el rol de la educadora en la participación al interior de la comunidad educativa, se reconoce la importancia del trabajo permanente con la familia, como uno de los aspectos principales que contribuyen en la calidad del proceso de aprendizaje. Sin embargo, fueron identificadas tensiones, respecto a la creciente tendencia a la escolarización de la educación parvularia y la baja valoración que las participantes perciben de la comunidad externa, en relación al rol de la educadora de párvulos y el trabajo que se desarrolla en este nivel educativo. Se sugiere el fortalecimiento de la profesión, a través de la profundización de saberes disciplinares, la adquisición de competencias investigativas y de aquellas que se encuentran vinculadas con la gestión educativa.The investigation presented proposes the main goal of analyzing the ideas and beliefs related to the professional skills as seen in the students that are studying the program of pre-school education in a Chilean university. To that end, a path has been chosen and it has guided the course of the investigation, on the basis of understanding the meanings present in students that stand in different moments of their training, with the aim of identifying how they visualize the role of teachers in terms of their direct interaction with children within the classroom as agents in the learning process, members of an educational community and intermediaries between the families and the school. Provided that the ideas and beliefs of future teachers are constructed and deconstructed over time based on their personal experiences and the academic development spaces, in this document we have correlated the perceptions and meanings of the students in training with those of the master teachers that work in practice centers and the teachers of the program. To do so, the work was carried out in the setting of a mixed research layout, which was organized in different stages. During the first one, the students and master teachers were asked to take a questionnaire that allowed us to recognize and compare the assessment that both groups give to the competences related to the occupation. The next stage consisted of interviews and debate groups with the participation of students that were on their freshman year, students that were in the final stages of their training, master teachers and professors. The last stage consisted of a triangulation process in which the meanings that shaped the discourse of the participants were compared with the results that were obtained from the application of the assessment questionnaire. The conclusions obtained from the findings of this study shed light on the fact that there is a vision in terms of the role that a teacher must play, in which the child is the center of the teaching and learning process. This correlates to the high assessment given to the skills related to the teaching practices and the interactions that occur within the classroom. In turn, the game is considered as the main educational strategy in the development of learning and the comprehensive growth of the child. Regarding the development of the professional skills, the practical training experiences are highly assessed by the master teachers and final year students, which is identified as a key aspect in the academic training of the future teachers. Moreover, although we observed a lower assessment regarding the skills needed for the teacher role in terms of the participation within the educational community, the importance of the permanent work with the family is recognized as one of the main aspects that contribute to the quality of the learning process. However, we identified stressors related to the growing tendency of making pre-school education compulsory and the low assessment received by the participants from the outside community regarding the role of the pre-school teacher and the work that is carried out in this educational level. It is suggested that the career is strengthened through a deeper understanding of the disciplinary knowledge, the acquisition of investigative skills and those related to educational management.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci