Formar al profesorado en educación para la ciudadanía a partir de problemas sociales relevantes. Un estudio de caso con el profesorado en formación inicial de ciencias sociales, sobre la libertad de expresión

La present investigació s’enfoca en les representacions socials del professorat en formació inicial, sobre la llibertat d’expressió. El problema d’investigació aborda la importància d’estudiar sobre com el professorat en formació pensa, compren i exerceix la llibertat d’expressió, desde el seu rol com professorat i també com a ciutadans i ciutadanes. Considerant, que la societat globalitzada , utilitza els medis de comunicació i les reds socials com medis per a accedir a la informació i comunicar les seues idees, és fonamental abordar la lliure expressió des de la perspectiva educativa. A partir d’aquests antecedents, es fa necessari estudiar si el professorat fomenta la lliure expressió de l’aula. A més, és rellevant analitzar el seu posicionament social, és a dir, què tan crític es presenta davant situacions socials on al lliure expressió és vetada o utilitzada per tal de difondre discursos de violència i discriminació. És important conèixer cóm s’està formant aquest professorat de ciències socials, respecte als Drets Humans i a l’Educació per a la Ciutadania Democràtica. Els objectius plantejats són: a) Identificar les representacions socials del professorat en formació de Ciències Socials, sobre la llibertat d’expressió, b) Avaluar si el professorat en formació té la capacitat d’interpretar la informació sobre els problemes socials desde criteris de llibertat d’expressió, c) Analitzar el tractament que atorguen les escoles a la llibertat d’expressió a partir de les experiències pràctiques que posseeix el professorat en formació per dissenyar i ensenyar la llibertat d’expressió. La metodologia d’aquesta investigació és de tipus qualitatiu i s’utilitza l’estudi de cas. S’ha optat per aquesta tècnica, perquè la investigadora coneix la realitat en estudi. A més, s’utilitza l’estudi de cas perquè els resultats de la investigació poden servir per a millorar la formació del professorat en estudi. El tipus de mostra és no probabilístic. La mostra inicial ha estat de 21 participants; 10 homes i 11 dones. La edat fluctua entre els 20 i els 46 anys, i s’ubica entre el tercer i quart any de la carrera. El context de l’estudi es desenvolupa en una universitat privada ubicada a Santiago de Xile, específicament en la carrera de Pedagogia en Història. Els instruments utilitzats han estat: dossier d’activitats, narrativa biogràfica, grup focal, entrevista a docents i entrevista al professorat en formació. Pel que fa als resultats generals, cal destacar que, després de l’anàlisi del primer instrument ( dossier d’activitats) s’ha requerit establir categories. Aquestes categories han estat l’eix de l’anàlisi dels resultats: 1) Crítica amb argumentació matisada: respon de forma crítica davant els problemes plantejats i argumenta a través dels seus coneixements previs i experiències de vida personal i acadèmica, 2) Empàtica sense argumentació: mostra una actitud empàtica davant les temàtiques, en canvi, no entrega argumentació a les seues respostes, 3) Individualista: reconeix que com a individu té drets i per tant es pot expressar lliurement, no es visualitza una mirada comunitària al respecte, i 4) autoritari, legalista: a les seues respostes es troba un visió amb afinitat a les lleis i codis d’ordre social. Respecte a les principals conclusions, les representacions socials del professorat en formació sobre la llibertat d’expressió, es relacionen al reconeixement de la seua característica de dret constitucional, el qual s’ha de exercir amb respecte i sense fomentar un discurs d’odi. Si bé reconeixen la importància dels medis de comunicació i les reds socials, assenyalen que és important procurar que el contingut no es manipuli i que s’ometin opinions fonamentades.La presente investigación se enfoca en las representaciones sociales del profesorado en formación inicial, sobre la libertad de expresión. El problema de investigación aborda la importancia de estudiar sobre cómo el profesorado en formación piensa, comprende y ejerce la libertad de expresión, desde su rol como profesorado y también como ciudadanos y ciudadanas. Considerando que, la sociedad globalizada, utiliza los medios de comunicación y las redes sociales como medios para acceder a la información y comunicar sus ideas, es fundamental abordar la libre expresión desde la perspectiva educativa. A partir de estos antecedentes, se hace necesario estudiar si el profesorado fomenta la libre expresión en el aula. Además, es relevante analizar su posicionamiento social, es decir, qué tan crítico se presenta ante situaciones sociales donde la libre expresión es vetada o utilizada para difundir discursos de violencia y discriminación. Es importante conocer cómo se está formando este profesorado de ciencias sociales, en cuanto a Derechos Humanos y a Educación para la Ciudadanía Democrática. Los objetivos planteados son: a) identificar las representaciones sociales del profesorado en formación de ciencias sociales, sobre la libertad de expresión, b) evaluar si el profesorado en formación es capaz de interpretar la información sobre problemas sociales desde criterios de libertad de expresión, c) analizar el tratamiento que le otorgan las escuelas a la libertad de expresión a partir de las experiencias prácticas del profesorado en formación, d) comparar las perspectivas teóricas y prácticas que posee el profesorado en formación para diseñar y enseñar la libertad de expresión. La metodología de esta investigación es de tipo cualitativa y se utiliza el estudio de caso. Se ha optado por esta técnica, porque la investigadora conoce la realidad en estudio. Además, se utiliza el estudio de caso porque los resultados de la investigación pueden servir para mejorar la formación del profesorado en estudio. El tipo de muestra es no probabilístico. La muestra inicial ha sido de 21 participantes; 10 hombres y 11 mujeres. La edad fluctúa entre los 20 y 46 años, y se ubican entre el tercer y cuarto año de la carrera. El contexto del estudio se desarrolla en una universidad privada, ubicada en Santiago de Chile, específicamente en la carrera de Pedagogía en Historia. Los instrumentos utilizados han sido: dosier de actividades, narrativa biográfica, grupo focal, entrevista a docentes y entrevista al profesorado en formación. En cuanto a los resultados generales cabe destacar que, luego del análisis del primer instrumento (dosier de actividades) se ha requerido establecer categorías. Estas categorías han sido el eje del análisis de los resultados: 1) Crítica con argumentación matizada: responde de manera crítica ante los temas planteados y argumenta a través de sus conocimientos previos y experiencias de vida; personal y académicas, 2) empática sin argumentación: demuestra una actitud empática hacia las temáticas, sin embargo, no entrega argumentación en sus respuestas, 3) individualista: reconoce que como individuo tiene derechos y por lo tanto se puede expresar libremente, no se visualiza una mirada comunitaria al respecto, y 4) autoritario/legalista: en sus respuestas se encuentra una visión más bien apegada a las leyes y códigos de orden social. Respecto a las principales conclusiones, las representaciones sociales del profesorado en formación sobre la libertad de expresión, se relacionan al reconocimiento de su característica de derecho constitucional, el que se debe ejercer con respeto y sin fomentar un discurso del odio. Si bien reconocen la importancia de los medios de comunicación y las redes sociales, señalan que es importante procurar que el contenido no se manipule y que se emitan opiniones fundamentadas.This research focuses on the social representations of teachers in initial training, on freedom of expression. The research problem addresses the importance of studying how teachers in training think, understand and exercise freedom of expression, from their role as teachers and also as citizens. Considering that the globalized society uses the media and social networks as a means to access information and communicate ideas, it is essential to address free expression from an educational perspective. From this background, it is necessary to study whether teachers encourage free expression in the classroom. In addition, it is relevant to analyze its social positioning, that is, how critical it is in social situations where free expression is vetoed or used to spread discourses of violence and discrimination. It is important to know how this social science teaching staff is being trained, in terms of Human Rights and Education for Democratic Citizenship. The objectives are: a) to identify the social representations of teachers in social science training on freedom of expression, b) to evaluate whether the teachers-in-training are capable of interpreting information about social problems from the perspective of freedom of expression, c) to analyze the treatment given to freedom of expression by schools based on the practical experiences of teachers in training, d) to compare the theoretical and practical perspectives that teachers in training have in designing and teaching freedom of expression. The methodology of this research is of a qualitative type and the case study is used. This technique has been chosen because the researcher knows the reality under study. In addition, the case study is used because the results of the research can serve to improve the training of the teachers under study. The type of sample is non-probabilistic. The initial sample has been of 21 participants; 10 men and 11 women. The age fluctuates between 20 and 46 years, and they are located between the third and fourth year of the career. The context of the study is developed in a private university, located in Santiago de Chile, specifically in the career of Pedagogy in History. The instruments used were: activity dossier, biographical narrative, focus group, teacher interviews and interviews with teachers in training. As for the general results, it should be noted that, after the analysis of the first instrument (activity report), it has been necessary to establish categories. These categories have been the axis of the analysis of the results: 1) Criticism with nuanced argumentation: the person responds critically to the issues raised and argues through his or her previous knowledge and life experiences; personal and academic, 2) empathic without argumentation: the person demonstrates an empathic attitude towards the issues, however, does not provide arguments in the answers, 3) individualistic: the person recognizes that as an individual has rights and therefore can express itself freely, he/she does not visualize a communitarian view on the matter, and 4) authoritarian/legalistic: in the answers one finds a view that is rather attached to the laws and codes of social order. With respect to the main conclusions, the social representations of the teachers in training on freedom of expression are related to the recognition of its characteristic as a constitutional right, which must be exercised with respect and without encouraging a discourse of hate. While recognizing the importance of the media and social networks, they point out that it is important to ensure that content is not manipulated and that informed opinions are expressed.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci