Mesura de la difusió intraocular estimant zones excèntriques de les imatges de doble-pas

L’avaluació de la qualitat òptica ocular és una eina útil que proporciona informació objectiva de la visió. Gràcies als nous avenços tecnològics, la tècnica de doble pas pot enregistrar en un entorn clínic la imatge retinal i fer-ne el seu anàlisi, proporcionant informació de les aberracions i la difusió intraocular. En aquest treball s’utilitza un sistema experimental basat en aquesta tècnica amb una càmera d’alta sensibilitat, per avaluar el grau de difusió d’ulls sans i amb diferent grau de cataracta. Per disminuir la influència de les aberracions sobre la difusió, s’estudia un nou paràmetre anomenat PSI (Peripheral Scatter Index) que utilitza regions més allunyades del centre de la imatge en comparació a les que s’usen actualment en el sistema comercial OQASTM (Optical Quality Analysis System) per al càlcul de l’OSI (Objective Scatter Index) (de 12’ a 20’). Els resultats assenyalen que l’OSI proporciona una bona informació de la difusió, tot i que el PSI permetria una millor quantificació de la mateixa, sobretot en ulls que en mostren amb elevada quantitat. Les dades mostren que les excentricitats on millor es valora la difusió es localitzen en zones diferents en cada individu, tot i que de forma genèrica la millor zona estaria entre 60’ i 124’.La evaluación de la calidad óptica ocular es una herramienta útil que proporciona información objetiva de la visión. Gracias a los nuevos avances tecnológicos, la técnica de doble paso permite registrar en un entorno clínico la imagen retiniana y hacer su análisis, proporcionando información de las aberraciones y la difusión intraocular. En éste trabajo se utiliza un sistema experimental basado en ésta técnica con una cámara de alta sensibilidad con el fin de evaluar el grado de difusión en ojos sanos y con diferente grado de catarata. Para disminuir la influencia de las aberraciones sobre la difusión, se estudia un nuevo parámetro denominado PSI (Pheripheral Scatter Index) que utiliza regiones más lejanas del centro de la imagen en comparación a las que se usan actualmente en el sistema comercial OQASTM (Optical Quality Analysis System) para el cálculo del OSI (Objective Scatter Index) (de 12’ a 20’). Los resultados señalan que el OSI proporciona una buena información de la difusión pero que el PSI permite una mejor cuantificación de la misma, sobretodo en ojos con alto grado de difusión. Los datos muestran que las excentricidades donde se valora mejor la difusión se localizan en zonas diferentes según el paciente, aunque de forma genérica la mejor zona se encuentra entre 60’ i 124’.The assessment of the optical quality is a useful tool that provides objective information of vision. By means of the double pass technique, it is now possible to record the double pass image and its posterior analysis in a clinical environment, which brings information about aberrations and intraocular scattering. In this work, we used an experimental double pass system which includes a high sensitivity refrigerated camera in order to evaluate the intraocular scattering from an assembly of patients with healthy eyes and with different grades of nuclear cataracts. A new index called PSI (Peripheral Scatter Index) was studied, which takes into account information about outer areas of the retinal image in comparison with those used by the OSI (Objective Scatter Index) given by the commercial instrument OQASTM (Optical Quality Analysis System) (from 12’ to 20’), in order to decrease the impact of aberrations. The results reveal that OSI gives good information about scattering, although outer regions of the retinal image could provide additional information for improving the assessment of intraocular scattered light, mainly in eyes with high level of diffusion. On the other hand, even though each patient exhibits a specific region for the optimal evaluation of the scattering, the zone comprised between 60 and 124 minutes of arc seems to be suitable for its assessment