Alemania, la crisis europea de entreguerras y la Guerra Civil española

La crisi europea d'entreguerres va canviar decisivament el paper i el lloc d'Europa en el món. Si bé el nacionalsocialisme va accelerar enormement aquesta crisi, portant-la a l'extrem fins a destruir la idea i la preponderància europees, cal ressaltar que la crisi va ser anterior a l'aparició i al desenvolupament impetuós del nacionalsocialisme. La Primera Guerra Mundial va deixar com a seqüela un món desfet que va acabar convertint-se en la «catàstrofe originària» de la «època dels extrems», en paraules de Hobsbawm. La Gran Guerra va marcar l'inici de la fi de l'hegemonia mundial d'Europa. L'ordre de postguerra es va caracteritzar per un desplaçament fonamental de poder i una contínua inestabilitat destructora com distintius dels anys vint i trenta. El revisionisme radical d'Alemanya només va ser possible perquè l'ordre sorgit de la Pau de Versalles no tenia legitimitat; una de les conseqüències d'aquesta manca va ser que el Tercer Reich va aconseguir arrossegar a tot Europa a la Segona Guerra Mundial