Tutoring in higher education in Latin America: Progresses and challenges

La adopción de una mayor calidad en educación superior ha conllevado la introducción del enfoque de formación centrada en el estudiante como sujeto activo que aprende autónomamente competencias personales y profesionales. En el marco de las diferentes políticas universitarias, se analizan los diferentes modelos de tutoría que han ido surgiendo e implementándose en las universidades, según las culturas y las tradiciones de los países iberoamericanos. Una década de diversidad de prácticas tutoriales ha llevado a la consideración de la tutoría como un indicador de calidad educativa, al comprobar mejoras en los resultados, satisfacción en los estudiantes y reconocimiento de su valor por parte de los agentes implicados y las agencias de evaluación y acreditación. En este contexto, la tutoría cobra un relieve fundamental como la intervención educativa personalizada de acompañamiento, asesoramiento y apoyo en la adquisición y maduración de competencias y en la configuración del proyecto personal y profesional del estudiante. Las fortalezas encontradas no ocultan las deficiencias, que deben dar lugar a mejoras pertinentes en las distintas dimensiones.L’adopció d’un grau més elevat de qualitat en educació superior ha comportat la introducció de l’enfocament de formació centrada en l’estudiant com a subjecte actiu que aprèn autònomament competències personals i professionals. En el marc de les diferents polítiques universitàries, s’hi analitzen els diferents models de la tutoria que han anat sorgint i implementant-se a les universitats segons les cultures i les tradicions dels països iberoamericans. Una dècada de diversitat de pràctiques tutorials ha portat a la consideració de la tutoria com un indicador de qualitat educativa en comprovar millores en els resultats, satisfacció en els estudiants i reconeixement del seu valor per part dels agents implicats i les agències d’avaluació i acreditació. En aquest context, la tutoria cobra un relleu fonamental com la intervenció educativa personalitzada d’acompanyament, assessorament i suport en l’adquisició i maduració de competències i en la configuració del projecte personal i professional de l’estudiant. Les fortaleses trobades no oculten les deficiències, que han de donar lloc a millores pertinents en les diferents dimensions.The introduction of quality assurance in higher education has led to a student-centered training approach where the student is considered an active subject who learns personal and professional skills autonomously. Various mentoring models that have emerged and been implemented in universities are analyzed in the framework of the cultures and traditions of Latin American countries and different university policies. Following a decade of tutorial practices, mentoring has now come to be considered an indicator of educational quality, as demonstrated through improvements in academic outcomes, student satisfaction and the recognition of the value of such practices by stakeholders and evaluation and accreditation agencies. In this context, mentoring plays an essential role in personalizing educational intervention follow-ups, in counseling and supporting the acquisition of competencies and in the formation of students’ personal and professional projects. The strengths found are also key to revealing the weaknesses, which should serve to improve the different dimensions