El desafío inadvertido. La consulta sobre la independencia de Cataluña desde el marco informativo del conflicto

La informació política ha sigut objecte d'estudi des de la teoria del framing en ocasions, com en aquest cas, des d'una perspectiva deductiva que predefineix determinats marcs informatius (news framing). En concret el marc de conflicte s'ha assenyalat com a ingredient habitual de les notícies polítiques. En aquesta investigació es planteja la hipòtesi que la premsa espanyola ha representat la proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya (9-N) amb els trets del marc de conflicte. Es va realitzar una anàlisi de contingut mitjançant una metodologia quantitativa a una mostra d'informacions que havien aparegut a la portada dels principals diaris de Madrid i Catalunya (El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui). Juntament amb l'article d'estadístics descriptius, també es va trobar l'existència o no d'associació significativa entre variables. Aquest tema va aparèixer en portada tots els dies en la meitat o més dels mitjans analitzats, amb una importància formal entre alta i màxima. Es va detectar un ús molt intens del marc de conflicte, atès que en gairebé tres de cada quatre notícies s'havien emprat la meitat dels trets que el defineixen. A més, el conflicte va mostrar una associació positiva amb l'índex d'importància. La premsa madrilenya va fer servir més intensament el conflicte i va descriure avaluacions negatives de les accions d'institucions i càrrecs catalans, que gairebé no van aparèixer a la premsa catalana.Framing theory has sometimes studied political news from a deductive perspective that predefines certain news frames. Specifically, conflict framing has been identified as a common ingredient of political news. This research puts forward the hypothesis that the Spanish press has represented the proposal of a referendum on Catalan independence (9-N) with the characteristics of a conflict frame. Content analysis was conducted of a sample of news from the front page of the main Madrid and Barcelona newspapers (El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia, El Periódico and El Punt Avui). Beside the calculation of descriptive statistics for these variables, the existence of a statistically significant association was quantified between the variables. This topic appeared on the front page of the newspapers analysed every day, with a level of formal importance ranging from high to maximum. Intensive use of conflict framing was detected, with three out of four news using half of the criteria that define the phenomenon. Conflict was significantly and positively associated with the importance index. Press from Madrid used conflict more intensively and described criminal features and negative evaluations with reference to the actions of Catalan institutions and officials, which were not presented in the Catalan press.La información política ha sido objeto de estudio desde la teoría del framing en ocasiones, como la presente, desde una perspectiva deductiva que predefine ciertos marcos informativos (news framing). En concreto el marco de conflicto ha sido señalado como un ingrediente habitual de las noticias políticas. En esta investigación se plantea la hipótesis de que la prensa española haya representado la propuesta de referéndum sobre la independencia de Cataluña (9-N) con los rasgos del marco de conflicto. Se realizó un análisis de contenido mediante una metodología cuantitativa a una muestra de informaciones aparecidas en la portada de los principales periódicos de Madrid y Cataluña (El País, El Mundo, ABC, La Vanguardia, El Periódico y El Punt Avui). Junto al cálculo de estadísticos descriptivos, se halló también la existencia o no de asociación significativa entre variables. Este tema apareció en portada todos los días en la mitad o más de los medios analizados, con una importancia formal entre alta y máxima. Se detectó una muy intensa utilización del marco de conflicto, ya que casi tres de cada cuatro noticias emplearon la mitad de los rasgos que lo definen. Además el conflicto mostró una asociación positiva con el índice de importancia. La prensa madrileña utilizó más intensamente el conflicto y describió evaluaciones negativas de las acciones de instituciones y cargos catalanes, que apenas aparecieron en la prensa catalana